Entre Fierabrás i Pandora

Un cop finalitzada la campanya electoral és hora de fer balanç. Independentment del que passi demà, la mateixa campanya ja és digna d'una reflexió, sobretot arran del fenomen de contestació juvenil que ha adquirit protagonisme els últims dies. La mirada perifèrica de qui subscriu comporta una perspectiva desenfocada que potser no ofereix gaires conclusions, però permet relativitzar alguns presumptes paradigmes que han marcat l'actitud dels nostres polítics. Que serveixi com a exemple que des d'Euskadi s'ha vist una campanya marcada per l'aparició de Bildu, però sobretot es percep l'efecte divers que la decisió del Tribunal Constitucional ha tingut en el desenvolupament del debat aquí i a Espanya.

La participació electoral de Bildu ha tingut un efecte balsàmic en el to general de la campanya a Euskadi. Que ha rebaixat la crispació ha estat tan evident que fins i tot els que més agrament han protagonitzat el retret a Espanya han procurat evitar que la plataforma independentista sigui el centre del seu discurs a Euskadi. Curiosament,Mariano Rajoyha trobat al PP basc un to tan contingut que l'ha animat a referir-se, per primera i única vegada, a la qüestió en la visita que va fer a Euskadi el cap de setmana passat. Mentrestant, a Madrid, sortien al carrer alguns dels seus companys de partit convocats per la plataforma d'Alcarazsota el lema de la traïció a Espanya.Mayor OrejaoIgnacio Astarloaposaven el segell del PP a l'enèsima escenificació d'una estratègia recolzada per pilars del partit que van des d'Aznarfins aTrillo, passant perGonzález Pons.

Els populars bascos no s'han adherit a aquesta línia d'actuació iMayor Oreja, en un altre temps el seu president, dista molt de ser una icona que es pugui exhibir avui als seus mítings. No vol dir que no s'hagi sentitAntonio Basagoitiidentificar en Bildu els interessos d'ETA, però l'actual president del PP basc té l'habilitat de fer-ho com si expliqués un acudit i passar a una altra cosa. No s'esplaia en l'assumpte perquè sap què és perdre tota opció de disputar electoralment amb el nacionalisme per haver activat a favor del PNB una bossa de vot reactiu al seu discurs més gutural. I una de les claus d'aquesta campanya per als populars és mantenir apaivagats els perfils més abstencionistes dels seus rivals tenint en compte que la seva pròpia clientela està mobilitzada i guanya pes relatiu amb les participacions més baixes.

Però, a Espanya, la crispació i la seva manera de portar-la han estat a l'ADN de l'estratègia dels populars. El seu president s'ha limitat a callar atorgant i permetent que el desgast i la responsabilitat d'aquesta agressivitat reposi en altres espatlles sense tacar-se el vestit a l'hora de recollir-ne els fruits. El PP va encomanar a Pandora obrir la caixa dels trons sabent-ne el contingut i conscient que tant soroll li permet alimentar un corrent d'opinió favorable que li evita fer girar les seves propostes al voltant d'iniciatives, de caràcter econòmic i social, més qüestionades. Bildu ha servit per exorcitzar sobre els espanyols la personificació d'uns mals que, en realitat, no estan al centre de les seves preocupacions, que són d'una altra naturalesa.

En sentit contrari, a Euskadi semblaria que la mera presència dels independentistes a les urnes sigui el bàlsam de Fierabrás. Aquesta poció tan miraculosa era, en la ment malalta de Don Quixot, garantia suficient de vida eterna i superació d'adversitats. La campanya gratuïta que s'ha fet a les seves sigles ha posat la marca per sobre del debat de propostes com si la seva sola presència ja sigui l'antesala de la superació de la crisi o, si més no, de la desaparició d'ETA. Hi ha un camí tan llarg per als dos objectius com imprescindibles són aquests.

Mentre el debat continuï entre Pandora i Fierabrás estarà lluny d'aportar solucions. Per donar solidesa al camí de la pau a Euskadi fa falta molt més que el rampell d'un impuls lluminós la fermesa del qual s'haurà de testar cada dia als municipis bascos a partir de dilluns. Encara que es convenient almenys que ningú l'utilitzi com a excusa per calar focs interessats amb ximpleries com el retret de traïcions a Espanya o la criminalització sistemàtica de desenes de milers de votants. El grau d'implantació que aquest discurs ha assolit en l'opinió espanyola i el rebuig que genera en la basca és un altre factor d'enfrontament entre totes dues que ningú que pretengui un escenari de reconeixement i convivència hauria de desdenyar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Potser si el soroll no ho hagués tapat tot en aquests moments estaríem parlant de les receptes per a la gestió institucional de les necessitats dels ciutadans. Potser fins i tot serien uns quants menys els votants que confessen que elegiran el seu alcalde o el seu president de comunitat com si anessin a una primera volta de les generals del 2012 -i són almenys quatre de cada 10-.

Però avui som on ens han portat i aquesta manera d'entendre la política ha acabat fent sortir al carrer desenes de milers de joves que, entre altres coses, reclamen solucions als seus problemes reals i no la pantomima inventada. Periodista.