L'home que no podia ser jutjat

Ussama bin Ladenes va involucrar en la lluita dels talibans afganesos contra la invasió de la Unió Soviètica, seguint els dictats de la CIA. Més endavant, i sense que ningú en conegui exactament els motius, apareix com un guia dels extremistes islàmics.

L'atemptat a les Torres Bessones va tocar el cor dels nord-americans i va commoure tot el món.Ussama bin Laden,cap dirigent de l'anomenat moviment Al-Qaida, s'alegra, en un abjecte comunicat, del dolor que s'ha causat, però no n'assumeix l'autoria i amenaça amb altres accions sagnants als països occidentals.

Des que se'l situa com el cap visible de l'atemptat més gran comès contra els Estats Units, va estar marcat amb el fat inexorable d'una mort violenta. El seu passat el convertia en un home incòmode per portar-lo a un judici públic. Després desapareix misteriosament de l'escena i els seus vídeos esporàdics semblen utilitzats pels encarregats de mantenir la seva presència en l'agitada vida política del món àrab i atribuir-li l'origen de tots els mals. Els moviments terroristes i extremistes del món islàmic continuen actuant sense necessitat de les seves directrius. Paradoxalment, el nombre de víctimes que origina s'acarnissa en les poblacions àrabs de l'Afganistan, l'Iraq i el Pakistan.

Una nova versió d'Apocalypsis now ha posat fi a la vida del símbol del mal. Els més sofisticats mecanismes de localització i un eixam de soldats preparats com si anessin a la guerra de les galàxies van assassinar d'un tret al cap l'encarnació del mal. Els «immensos riscos» que corrien els soldats del comando especial els han valgut que el president dels Estats Units els hagi condecorat com a herois.

A partir d'aquesta gesta, l'esperpent informatiu dels mitjans de comunicació oficials ha estat insuperable i fins i tot ha adquirit cotes de comicitat. El presidentJohn Fitzgerald Kennedyva dir que el grau de fortalesa democràtica es mesura per la informació autèntica que el Govern transmet als ciutadans tractant-los com a adults responsables. No li han fet cas. És impossible abraçar el torrent de notícies contradictòries emeses per les fonts oficials. Sembla que hi ha coincidència sobre el fet queUssama bin Laden vivia des de fa cinc o sis anys en una urbanització pròxima a unes casernes militars pakistaneses. Tan aviat surt a la palestra un expert dient-nos que s'ha trobat a la casa un abundant material electrònic de comunicació, el contingut del qual es considera or informatiu, fins que s'adonen que resulta molt estrany que un desplegament informàtic semblant no hagi produït interferències en el sistema de comunicacions dels seus veïns els militars pakistanesos. Com que tot és reversible, sorgeix la versió contrària. La família deBin Ladengairebé no utilitzava aparells de comunicació i sembla que dirigia els fils del terrorisme mundial amb un colom missatger. Ara, això sí, no devia ser gaire bon veí perquè els nens dels voltants es queixaven que no els tornava les pilotes que queien al seu jardí. L'última són els vídeos porno. Però no es desanimin, encara queden unes gotes de pederàstia. L'última teoria recargolada afirma que els moviments democràtics del Magrib i del Pròxim Orient estan promoguts per Al-Qaida.

Si volen continuar tractant-nos com si fóssim menors ximplets, tenen a la seva disposició tot l'arsenal dels seus poderosos mitjans de comunicació, però, per favor, no emmascarin un assassinat amb una acció de guerra per respecte als milions de persones que han deixat la vida als camps de batalla, simplement per sentit del deure. Els més tenebrosos instints de l'ésser humà emergeixen quan s'atribueix l'èxit de l'operació a les dades obtingudes mitjançant els mètodes sofisticats de tortura que es van fer servir amb els presoners de Guantánamo. L'asfixia seca o humida en una massa d'aigua se'ns presenta com un avenç científic que contribueix al desenvolupament dels valors de la societat occidental i, de passada, a la seva seguretat. L'avanç és tan espectacular que ens retrotreu a la nostra Inquisició (segle XVI), que fins i tot va arribar a divulgar entre els curiosos un manual de tortures on es marcaven les pautes que havien d'utilitzar els esbirros dels inquisidors.

El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) podria resultar premonitori: «El desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

SenyorObama,vostè ha assassinat un terrorista fora de servei a costa d'arrasar tots els ideals que van encoratjar els bons ciutadans de l'Estat de Virgínia o els redactors de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. No esperava aquest comportament d'una persona que va irrompre en la vida política carregat d'ideals i d'esperances. Jo vaig escriure en aquest diari un article que es titulavaObama o res. Comprovo desolat que només ens queda el res.

Magistrat del Suprem. Comissionat Comissió Internacional Juristes (Ginebra).