Redescoberta del Palau Güell

«Nosaltres utilitzem la paraularestauracióper definir qualsevol actuació sobre qualsevol element del patrimoni arquitectònic que tingui com a intenció garantir-ne o millorar-ne l'estat de conservació, l'ús o la significació i estima, sempre que no menyscabi els valors essencials de l'objecte», va escriure l'arquitecteAntoni González Moreno-Navarroal llibreLa restauració objectiva(1999), on explicava el mètode i la filosofia del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona que fa més de 25 anys que dirigeix, una pauta que s'ha seguit estrictament en l'actuació realitzada al Palau Güell.

En la moderna història de restauració d'edificis hi trobem tant casos en què s'ha actuat amb criteris molt subjectius, que han portat a idealitzar el passat, com ocasions en les quals el que ha prevalgut és el respecte pels orígens de l'edifici a restaurar. I podríem dir queAntoni Gonzálezi el seu equip s'adscriuen en aquesta segona manera de fer, perquè primer analitzen a fons el context històric, constructiu, artístic i sociològic de l'edifici en què han d'intervenir, per aplicar-hi després els valors formals i espacials originals. I si és necessària o convenient l'aportació de nous elements o nous materials recorren al principi que ells denominen «diacronia harmònica», és a dir, el diàleg harmònic entre els materials originals i els nous, evitant d'aquesta manera explícitament les confusions.

Aquest mètode és el que ara ens fa recuperar un dels edificis més remarcables deGaudí,que va projectar i dirigir fins a l'últim detall entre els anys 1885 i 1890 -als 35 anys, quan només en feia set que havia acabat la carrera- i que ja anuncia les troballes essencials de la seva arquitectura, particularment pel que fa a la utilització dels materials, a l'aplicació de noves formes constructives i a la interrelació dels espais. Per això ara que és possible es fa especialment recomanable apropar-se a aquest edifici de dues maneres, des de la distància i des de la proximitat. Des de la distància per adonar-se de l'excepcional creador d'espais que eraGaudí,perquè tot i haver de treballar dins de les limitades dimensions que ofereixen dues parets mitgeres, es va mostrar com un mestre a l'hora de crear espais fluïds, que ens porten a transitar d'un saló a l'altre, d'un pis al següent, de cambres petites a estances àmplies i tot això pujant i baixant escales o travessant passadissos situats en llocs estratègics, que ens fan percebre l'esplendor d'un edifici on la regulació de la llum hi té un paper absolutament essencial.

En canvi, la visita atenta a la proximitat ens farà detectar multitud d'aspectes, de gran riquesa formal i cromàtica, que han estat acuradament restaurats, de manera que si al seu momentGaudí va treballar amb els millors industrials i artesans de la pedra, el marbre, la fusta, el ferro forjat, els metalls i el vidre, ara s'ha fomentat una nova promoció de professionals dels oficis que estan en perill de desaparició que semblen respondre als graus d'exigència i perfecció queGaudíexigia. I és així que han aconseguit una textura i un acabat de les fustes, una perfecció de les frontisses, les tanques i els poms, unes tonalitats cromàtiques i unes aplicacions del pa d'or o dels emplomats dels vitralls que no desvirtuen gens el projecte original.

De l'actuació portada a terme per l'SPAL cal destacar també que està al servei d'una nova museïtzació de l'edifici, en què continent i contingut tenen la mateixa importància. Per això, al recórrer el palau des de l'impressionant soterrani fins a l'excepcional terrat, el visitant es va fixant en els aspectes arquitectònics de l'edifici, però també en tota mena de detalls pictòrics, escultòrics, ornamentals, de mobiliari, etcètera. I en aquesta descoberta no és aliena la nova il·luminació deleds, imperceptible per al visitant però que ajuda a trobar aquests petits acabats que fins ara ens podien passar inadvertits, perquè la suma de la llum natural prevista perGaudíi la llum artificial aportada per aquesta restauració fa que entenguem aquest palau com una autènticagesamtkunstwerk,una obra d'art total, sensació que encara es magnifica més a la sala central del palau, on l'espectacular volta actua de tornaveu de la música de l'orgue situat a la planta superior (un orgue que malauradament no s'ha pogut recuperar però que ha estat substituït per un instrument de nova creació), una música que embolcalla el visitant que viu una experiència autènticament sinestèsica, en la qual participen tots els sentits.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

ÉS CERT QUE des de l'any 1945, el Palau Güell ha estat objecte de diferents restauracions parcials, però aquesta restauració integral que ha propiciat la Diputació de Barcelona és la que ens permet redescobrir tant l'interior del palau com les esplèndides façanes anterior i posterior i el sensacional terrat amb les 20 xemeneies cobertes amb trencadís i l'agulla que cobreix la cúpula del saló central. ¡Una obra, autèntic patrimoni de la humanitat com la va reconèixer la UNESCO el 1984, que no ens podem perdre!

Crític i historiador de l'art.