El torn
Aniversari d'una gran declaració
Fa quatre setmanes, en aquesta mateixa columna, vaig anunciar la reunió que el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del Pen Internacional havia de celebrar pròximament a Girona. A la reunió es va acabar de polir i es va aprovar un manifest sobre drets lingüístics. La seva redacció s'ha accelerat justament per fer-la coincidir amb un gran aniversari.
Efectivament, abans d'ahir, dia 6 de juny, va fer exactament 15 anys que s'havia aprovat a Barcelona laDeclaració Universal de Drets Lingüístics,amb una gran participació de centres Pen, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques (Ciemen), d'organismes i grups, amb el recolzament de grans personalitats de la ciència i la cultura, i amb el suport de la Unesco. Aquell és un document que aborda, amb decisió i precisió, els drets que tenen tant les llengües com les comunitats i les persones que les parlen. Malauradament, el procés de degradació i d'extinció de moltes llengües sembla imparable. En bona part, perquè sobretot tenen protecció i estímul les llengües que tenen poders i institucions al darrere per protegir-les. N'hi ha moltes, però, que se sostenen per la resistència dels seus parlants -tant si són milions, com milers o centenars-, i això les converteix en espècies d'alt risc.
La declaració de fa 15 anys tocava els diferents terrenys, els diferents recursos, les diverses estratègies legals que s'haurien de posar en marxa per aconseguir que totes les llengües fossin igualment estimades i defensades. Quinze anys després, ha semblat que la millor manera de continuar difonent aquella declaració era la redacció d'un nou manifest que en proposés els punts centrals de forma clara, contundent, fàcil. Així és com ha nascut elManifest de Girona, que aquest estiu serà aprovat per l'Assemblea General del Pen Internacional. No sempre és veritat que els organismes internacionals no serveixen per res.
