Reunió del Mercat Audiovisual de Catalunya
L'audiovisual local sí que importa
Sense les televisions locals, molts ciutadans no haurien tingut accés a debats electorals
Laudiovisual local sí que importa_MEDIA_3 /
El Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) obre avui la seva 12a edició a Granollers. Aquesta trobada anual posa a disposició de creadors, productors audiovisuals, desenvolupadors tecnològics i operadors de televisió els espais de Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, per trobar-se al voltant d'un eix bàsic: la competitivitat, mitjançant el fòrum de debat del sector audiovisual de proximitat, mercat i fira tecnològica.
Un mercat que ara fa 12 anys naixia de la mà de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) -abans Circuit de Televisions Locals- i que consistia en inacabables sessions de visionats de programes amb els directors de televisions. Es tractava de convenir, entre tots, els continguts que després es posarien en comú a les diferents antenes locals públiques i privades de Catalunya. Llavors no hi havia més alternativa de distribució que tres rutes diàries de missatgeria. És així com les televisions locals varen començar a treballar en xarxa el 1999, gràcies a l'impuls de la Diputació de Barcelona. Naixia, per intuïció, la sindicació de programes, un model que posteriorment ha compartit experiències amb la prestigiosa Public Broadcasting Service (PBS).
Avui, fent servir més els bits a través de la xarxa que no pas la xarxa de carreteres, l'XTVL continua obeint els mateixos principis bàsics de servei a les televisions de proximitat. Es distribueixen més de 16.000 notícies i més de 2.200 hores anuals de programació, la immensa majoria produïdes per les mateixes emissores locals i productores vinculades. A banda, l'XTVL acompanya aquestes televisions en l'aposta per la innovació. Eines com la plataforma de televisió a la carta xip/tv (www.xiptv.cat), que permet a aquestes televisions arribar als seus espectadors també a través d'internet o de dispositius mòbils.
El model de l'XTVL es basa en la concertació, en l'intercanvi, en la suma i en les economies d'escala entre televisions de diferents territoris i amb sensibilitats diverses. Totes mantenen la seva plena autonomia editorial i funcional. L'XTVL no és una cadena ni les televisions adherides són tampoc uns pals repetidors. La xarxa no té -ni aspira a tenir- capacitat de direcció sobre els mitjans locals. Creure el contrari seria menysprear consells d'administració d'entitats públiques i empreses privades, els seus directius i els centenars de professionals que cada dia, arreu de Catalunya, treballen per garantir a les respectives comunitats locals un servei públic d'informació de proximitat.
Per a aquestes televisions locals, la transició a la TDT ha estat un procés complex no absent de dificultats. L'abast supralocal de les demarcacions tècniques ha fet, en molts casos, que realitats molt diferents haguessin d'adaptar-se i conviure en un àmbit altament competitiu davant la multiplicació de l'oferta televisiva. Amb tot, i llevat d'algunes excepcions, han reeixit essencialment aquells projectes que ja funcionaven de forma consolidada en l'etapa analògica. No obstant això, la recessió econòmica i la crisi estructural d'un sector que veu com els nous hàbits d'accés a la informació i a l'entreteniment canvien a una velocitat imparable continuen ofegant la viabilitat de molts projectes.
En aquest context no ha d'estranyar la bel·ligerància d'algunes organitzacions del sector privat que tenen la pretensió de desplaçar i, fins i tot, de suprimir els mitjans públics. Va començar l'associació de televisions privades Uteca pressionant en contra de la publicitat a les televisions públiques i ha seguit, més recentment, l'Associació Catalana de Ràdio (ACR) exigint sense contemplacions la supressió de mitjans públics locals.
Hipotecar el servei públic i la garantia d'accés a una informació plural i propera, més enllà dels interessos del mercat, seria un error difícil d'esmenar. El debat públic-privat està pendent. En l'àmbit local ambdós són necessaris per a la sostenibilitat del sistema comunicatiu de proximitat i tenen un paper fonamental com a motor sectorial. Sense les televisions locals -moltes gestionades per empreses privades amb clara vocació de servei públic i amb suport públic- molts ciutadans de Catalunya no haurien tingut accés, per exemple, a la informació en profunditat i als diversos debats que han generat les passades eleccions municipals.
El sector audiovisual català és una realitat pràcticament única a Europa perquè no es limita a ubicar-se al centre de poder polític o econòmic, jugant un paper fonamental a l'explicar la realitat des del territori, contribuint a la seva vertebració, cohesió i dinamització. Segons dades del Baròmetre, la televisió local és seguida diàriament per 368.000 espectadors.
Aquesta és la realitat d'un sector força desconegut però, alhora, molt arrelat. Un sector amb més de 30 anys d'història que continua prioritzant els valors de la proximitat i del contacte amb la ciutadania. Un sector que, un any més, es reuneix a Granollers per debatre, cercar complicitats i continuar, com sempre, afrontant els nous reptes com a grans oportunitats.
Director de la Xarxa Audiovisual Local.
