L'anàlisi postelectoral
El jeroglífic d'Euskadi
Els resultats del 22-M suggereixen que la mateixa societat basca és un trencaclosques de difícil solució
El jeroglífic dEuskadi_MEDIA_3 /
Els resultats del 22-M a Euskadi tenen algunes lectures bastant evidents. La primera, el que se n'ha anomenat la irrupció de Bildu, o el tsunami de l'esquerra nacionalista radical. Un fenomen que ha de ser matisat tenint en compte que sumats els vots tradicionals de Batasuna, més els d'Eusko Alkartasuna, més els d'Alternatiba -l'escissió deMadrazo-, més els que la coalició s'ha emportat d'Aralar, molts, i d'Ezker Batua, bastants, no s'allunya en absolut dels que aconseguia Euskal Herritarrok en condicions de treva d'ETA. Per tant, no ens trobem davant de cap novetat històrica.
La segona lectura és que aquestes eleccions anuncien una reordenació de l'espai nacionalista a Euskadi, una reordenació al voltant de dos focus: el del nacionalisme tradicional al voltant del PNB, que fagocitarà tot el que queda de la seva escissió, EA, que no hagi anat a engrossir les files de l'esquerra nacionalista radical; i el focus de Batasuna, que acabarà fagocitant tot el que es mogui al voltant seu: Ezker Batua, Alternatiba, EA, Aralar.
La tercera conseqüència és que ara comença la batalla definitiva per l'hegemonia en el món nacionalista. ETA i Batasuna van néixer amb una finalitat molt clara: substituir el PNB, el nacionalisme vell i burgès, i substituir-lo per un nacionalisme nou, rupturista amb la tradició, revolucionari, radical, conseqüent en els seus plantejaments. Està arribant l'hora de la gran batalla a Euskadi, i aquesta batalla és la que es lliurarà dins del món nacionalista.
Però la societat basca és més que el món nacionalista. Fins i tot en aquestes eleccions municipals i forals, que tradicionalment, i per raons de la norma que regula les eleccions a juntes generals, són les més favorables per al conjunt del nacionalisme, la foto del resultat reflecteix una societat basca plural i complexa, en cadascun dels seus territoris i entre els diferents territoris. A Àlaba el primer partit és el PP, i a Vitòria igualment. A Biscaia ho és el PNB, i a Bilbao, Azkuna,que no vol dir necessàriament PNB. I a Guipúscoa la primera força és Bildu, igual que a Sant Sebastià, però amb el PNB com a segona força en el territori, malgrat que quarta a la capital.
Això significa que, tenint en compte que en les eleccions autonòmiques i en les generals les proporcions canvien significativament, a la batalla dins del món nacionalista s'afegeix la lluita política entre la sensibilitat nacionalista, dividida radicalment en si mateixa, i la sensibilitat que defensa el pluralisme de la societat basca, dividida al seu torn, de forma clàssica, entre la dreta i l'esquerra. Amb l'afegitó de les diferències territorials: té poc a veure el mapa de Guipúscoa amb el de Biscaia, i menys amb el d'Àlaba, ni Sant Sebastià és Bilbao, ni Bilbao és Vitòria. I a això s'hi afegeix en les actuals circumstàncies concretes la negativa del PNB a considerar els possibles pactes des d'una perspectiva general de país, i preferir jugar de forma territorialitzada, fins i tot localitzada.
Totes aquestes consideracions haurien de portar a alguna reflexió que transcendís el moment present i que fos capaç de tenir en compte els elements fonamentals que massa vegades s'obliden. Si la foto dels resultats electorals presenta Euskadi com una espècie de jeroglífic de difícil solució, potser s'hauria de formular la pregunta de si Euskadi mateixa, la societat basca en si, no és un jeroglífic igualment difícil de solucionar. Més ben dit: un jeroglífic sense solució, un enigma. ¿És Euskadi un país, o no? ¿Existeix, o no, Euskadi com a subjecte polític?
No ho ha estat mai al llarg de la història, per més que es parli de les essències mil·lenàries del poble basc. Euskadi no existeix fins que el somia i l'imaginaSabino Arana a les acaballes del segle XIX. Va existir el regne de Navarra, fins que va desaparèixer per la debilitat de la dinastia regnant, enfrontada al poder no sotmès dels nobles navarresos, al mateix temps dividits entre agramontesos i beaumontesos, una divisió que va produir la intervenció de Castella. Existien Guipúscoa, Àlaba i Biscaia, cadascuna per la seva banda, relacionades per mantenir els seus furs, institucionalitzades cadascuna per la seva banda de forma semblant, encara que a partir d'històries ben diferents: no comparteixen història comuna les juntes generals d'Àlaba, de Guipúscoa i de Biscaia.
Al MATEIX temps queAranasomia per primera vegada Euskadi, sorgeix a Bilbao i el seu entorn miner el PSOE, alhora que a Madrid, de forma que la societat basca posseeix dos imaginaris alternatius, més el tradicional carlista i monàrquic. I és només de la mà de l'Estatut, el del 1936 i el del 1979, que Euskadi es constitueix com a subjecte polític. La negació del caràcter estatutari de la societat basca és la seva negació com a subjecte polític.
Aquesta és la pregunta que s'haurien de fer els bascos, més enllà dels pactes, més enllà del resultat electoral. El nacionalisme radical trenca la societat basca. El nacionalisme tradicional no es decideix si aposta per l'Estatut o per anar a rebuf del radical. I mentrestant, tots sense saber si volem ser país o no.
President d'Aldaketa (Canvi per a Euskadi).
