De Bin Laden a Mladic passant per DSK

S'ha acabat un mes de maig d'allò més mogut. Va començar amb la mort d'Ussama bin Laden,va continuar amb la detenció del director del Fons Monetari Internacional (FMI),Dominique Strauss-Kahn (DSK),i va concloure amb la captura del militarRatko Mladic.

Si hi ha alguna relació entre els tres successos, arrenca de l'operació que va enviarBin Ladenal fons del mar. Les denúncies europees dient que allò va ser una execució extrajudicial, negant-li altura moral a la venjança nord-americana, no van agradar gens a Washington. I es va notar en el missatge subliminal que va comportar la detenció deDSK:emmanillat i humiliat davant les càmeres, bategava la resposta que als Estats Units no es deixaven passar les aventures d'un assetjador, per més director de l'FMI que fos.Strauss-Kahn, detingut a punt de volar cap a França i la salvació, tindria el seu judici, com qualsevol altre detingut. No falta qui hagi escrit sobre les estratègies macrofinanceres de gran abast que es mouen darrere d'aquest afer. Però més que complot, el que sembla haver-hi és la decisió nord-americana de posar punt final a una situació repetida amb assiduïtat perDSK, perquè servís d'escarment.

Mentrestant, a començaments de maig un article a la prestigiosa publicació especialitzadaBalkan Insightapuntava que, després d'haver localitzatBin Laden,ja no es podia mantenir la ficció que resultava «molt difícil» descobrir el parador a Sèrbia deRatko Mladic.Era tot un toc d'atenció, al qual s'unia la recent mort (desembre del 2010) deRichard Holbrooke,l'as de la diplomàcia nord-americana, gran desllorigador de conflictes, que havia orquestrat el final de la guerra a Bòsnia. Segons sembla, al seu diaHolbrooke havia fet promeses a tort i a dret a fi d'acontentar tothom i forçar un acord per acabar amb el conflicte bosnià. Quan va ser detingut el juliol del 2008,Radovan Karadzic de seguida va denunciar que el 1995 havia negociat la seva retirada i impunitat ambHolbrooke,cosa que aquest va negar, indignat. En qualsevol cas, i després de les primeres aparicions televisives com a acusat al Tribunal Penal Internacional (TPI), els mitjans de comunicació occidentals amb prou feines van donar gaire més informació sobre la marxa del seu judici.

Per tant, la mort deHolbrooke acabava amb les preguntes i situacions incòmodes i aclaria el camí cap a la detenció deMladic,que es va produir cinc mesos més tard. Però les conjuntures favorables no s'acabaven aquí. Mentrestant, la situació financera de Grècia es deteriorava greument, el pla de rescat penjava d'un fil, i la possibilitat d'ampliació de la Unió Europea (UE) cap als Balcans rebia una galleda d'aigua ben freda. Només Croàcia havia rebut llum verda, però a canvi havia hagut d'empassar-se el gripau de veure com el TPI condemnavael seu generalGotovina,el Mladic croat,a gairebé un quart de segle de presó.

Davant d'aquesta situació,algú a Belgrad va decidir que s'estava fent tard per jugar la cartaMladic.L'antic general en cap dels serbis de Bòsnia estava malalt i molt envellit; podria morir aviat i llavors ja no serviria com a moneda de canvi. Aquest algúdesigna, per descomptat, una categoria molt àmplia. Però resulta evident que si al petit poble de Lazarevo tot el veïnat sabia queMladic s'amagava allà, també ho devien saber l'alcalde i la policia local, cosa que fa molt improbable quealgú, a Belgrad, no en tingués ni idea. Per tant, se'l va detenir i se'l va extradir a l'Haia per procediment d'urgència, perquè allà se les apanyessin amb el (gairebé) mort. Per si de cas, abans de partir,Mladic es va acomiadar dels seus i fins i tot va deixar fet una espècie de testament. El precedent deMilosevic, per descomptat, ofereix certa ombra sobre les atencions mèdiques als detinguts a l'Haia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A partir d'aquell moment es van deslligar les llengües elogioses que celebraven l'acostament de Sèrbia a la UE. Són les mateixes veus que ja es van sentir després de la detenció deKaradzic,fa gairebé tres anys. Boniques paraules, però no són temps per a ampliacions i, com s'ha estat fent amb Turquia, a Sèrbia aviat se li acumularan a la porta més i més condicions per complir, algunes de titàniques. Com aquella que propugna que arregli les seves relacions amb Kosovo, que reconegui la seva sobirania i, a la llarga, que contribueixi a arreglar la crònica situació econòmica i social que pateix el país. En fi: si pensem que, com a molt d'hora, Romania s'unirà a l'espai Schengen el 2015, podem començar a fer comptes amb Sèrbia. I no solament això: si aquest país hi accedeix, llavors serà impossible negar-hi l'entrada a Macedònia, Albània, Kosovo i, sobretot, Bòsnia. El país màrtir, sobre el qual es va bolcar tanta generositat i ajuda, ara suposa una nosa per a Brussel·les. Per tant, mentre se'n mantingui fora Sèrbia es podrà fer el mateix amb els altres, i evitar els retrets ètics. Un trist destí el d'aquestes repúbliques, que, si s'haguessin mantingut unides a Iugoslàvia ja serien dins de la UE de fa anys.

Professor de la UAB. Eurasian Hub.