La renovació d'un corrent polític
Sis preguntes sobre la socialdemocràcia
Els partits no poden ser els monologuistes de la política, sinó grups corals, oberts i plurals
Sis preguntes sobre la socialdemocràcia_MEDIA_2 /
És l'any 2030 i a classe d'Història la professora explica «la crisi del 2008». Comença descrivint l'especulació i les hipotequessubprime; parla de Lehman Brothers i Moody's; detalla la crisi del deute sobirà i les revoltes populars. En un moment donat, un dels alumnes avantatjats aixeca la mà i pregunta: «¿I com és que els conservadors governaven aleshores a tot Europa?». La mestra, en to alliçonador, respon: «Aquesta és una bona pregunta...».
Els socialdemòcrates assistim atònits a una de les paradoxes més tristes del nostre temps. Mentre vivim la crisi més gran del capitalisme dels últims 70 anys, les forces progressistes, en principi ostentadores d'un model social alternatiu, han quedat pràcticament escombrades del mapa polític europeu. Més que «la crisi del capitalisme», sembla que som davant de la «crisi de la socialdemocràcia». La causa d'això està probablement en un discurs equivocat, connivent amb el model neoliberal i pusil·lànime en la missió de la transformació social; anem de mal borràs i busquem com bojos una sortida: la nostra renovació.
¿Per què s'ha de renovar? Per la falta de suport electoral. A Espanya, el PSOE va patir una derrota històrica a les municipals, va baixar per primera vegada del 30%; a Alemanya, l'SPD va obtenir el pitjor resultat històric el 2009; al Regne Unit, el Labour es recupera lentament del postblairisme, després del fiasco a les eleccions del 2010 al Parlament britànic, derrota també «històrica»; a França, l'esperança del PS era un home que ara està en llibertat sota fiança; a Itàlia encara hi ha futur per a l'esquerra, però no l'encarna el Partit Democràtic (PD): ni el nou alcalde de Milà ni el de Nàpols es presentaven pel PD.
¿Què s'ha de renovar? El discurs. No és que la socialdemocràcia no tingui projecte ni idees. De fet, les fundacions dels partits socialdemòcrates fomenten constantment la discussió de noves idees, la definició de nous horitzons, projectes que esperen que algun polític d'altura els reculli. La britànica Compass fa anys que promou la idea de la Good Society, una mena de corrent esquerrà que situa la democràcia com a principi radical i que pretén ser una alternativa versemblant a l'esgarrifosa «la societat no existeix, només són individus», deMargaretThatcher.El director del prestigiós Policy Network,Olaf Cramme,apuntava tres elements que havien d'estar inclosos a qualsevol programa de govern socialdemòcrata:1.Una estratègia per regular els mercats financers.2.Un pla de modernització industrial.3.Una reforma del sistema impositiu. La Fundació Idees ha publicat dos informes on aborda aquestes qüestions per al cas espanyol.
¿On s'hauria de situar el nostre àmbit de renovació? Mentre que la batalla està en l'Estat nació, el projecte està a Europa. El 95% de les grans qüestions nacionals estan influïdes, avui, pels designis dels grans poders europeus. És necessari plantejar programes de govern, tant d'àmbit nacional com europeu, que es fonamentin en els mateixos valors i idees i que siguin coherents amb el projecte de futur que desitgem construir.
¿Qui ha de protagonitzar l'impuls renovador? Elspartits beta,partits en constant construcció. Els partits no poden ser els monologuistes de la política, sinó més aviat grups corals, portaveus de sensibilitats comunes. Oberts, plurals, amables, moderns, joves, atrevits, rics en experiència, transparents, porosos i, òbviament, de masses. Els partits, tan jerarquitzats avui, seran substituïts per partits en xarxa, on el compromís no sempre serà del 100%, on s'atregui talent i desaparegui la idea del «cada quatre afiliats, un és un càrrec electe, dos treballen al seu servei i el quart és un militant».
¿Com es pot fer la renovació? Progressivament. Primer, fa falta un programa, en què els debats siguin impulsats pel partit però on els protagonistes siguin els ciutadans i la societat civil. Segon, és imprescindible la mobilització i conquista de l'electorat, fonamentada preferiblement en la il·lusió pel projecte propi abans que per la por del contrari. I tercer, guanyar i, una vegada al poder, transformar.
¿Quan s'ha de començar la renovació? Tan aviat com sigui possible. Hem d'arribar a les eleccions al Parlament Europeu del 2014 amb un programa homogeni (com de manera encertada es va fer el 2009), amb els partits socialdemòcrates renovats, ben posicionats als seus estats i amb projectes polítics que reptin el poder dels mercats i reivindiquin els valors progressistes.
El procés de renovació de la socialdemocràcia no serà fàcil. Haurem de ser capaços de reprendre en el nostre discurs l'ethos que aspira a transformar la realitat, a fer possible el nostre ideal emancipador, el de la «mateixa llibertat» per a tots. I en això ens hem de centrar. Com molt bé va apuntar el brasilerRoberto Unger, «per ser realista primer s'ha de ser un visionari».
Economista.
