Sergi Pàmies es queixa, i ho entenc

L'escriptorSergi Pàmies-col·lega i a pesar d'això amic, com es deia abans per fer una suposada gràcia- ha publicat una reflexió que em sembla molt encertada sobre l'evolució del nostre compartit ofici. Fa referència a com influeixen els avenços tecnològics. El primer apunt que fa és l'observació d'un fet del qual jo no tenia consciència. Em fa veure que en el cas que els pares no estiguin al corrent de les xarxes socials i altres innovacions, els fills asseguren la continuïtat tecnològica de la família. Però el que més m'ha interessat és l'observació que fa sobre el periodisme, especialment sobre l'articulisme, que és una activitat a la qual em dedico des de fa ja molts anys. DiuSergi Pàmies:«Antigament, l'articulista podia concentrar-se en la feina, mantenir activades les antenes, trobar qüestions relacionades amb la capacitat d'anàlisi o d'observació i gestionar l'espai de l'article. Després d'escriure'n un, ja podia pensar en el pròxim».

¿Ha canviat alguna cosa? I tant, i el col·lega ho explica: ens els darrers temps, gràcies a les xarxes socials o als comentaris publicats a fòrums o webs, l'articulista pot convertir-se en esclau d'una concepció distorsionada de la participació: té accés a una minoria de reaccions immediates sobre el que ha escrit. «En general són comentaris arbitraris, opinables, agressius, llepes o banals, però poden intimidar o inflar la vanitat del professional o excitar-ne l'esperit de confrontació». DiuPàmiesque a vegades el professional acaba dedicant més temps a llegir, respondre, contradir, matisar, debatre, que no a la feina. «Això l'allunya del més important: pensar en el proper article i, sense saber mai com serà interpretat, mantenir el plaer de treballar per a una majoria de lectors que, amb bon criteri, no senten la necessitat de comunicar-se amb l'autor».

Comprenc quePàmiesestigui irritat per un excés de comunicacions. La informatització és invasiva i ràpida. El que passa és que jo, que sóc un antiquat, no tinc correu electrònic ni formo part de cap xarxa. En la meva lamentable situació, tinc l'avantatge que una gran part del bombardeig no és possible. La recepció d'elogis i crítiques és mínima.

Notícies relacionades

Síndrome post Sant Jordi

La munició de Pedro Sánchez

Ja sé que, avui dia, sense aquesta tecnologia et converteixes en una mena d'ermità. ¡Quantes suposades gangues comercials em perdo, perquè només puc demanar-les per

e-mail! Però en la meva vellesa, només aspiro a continuar treballant tranquil. D'altra banda, ja ho sé que a vegades m'aproven i a vegades em suspenen. I demà tornem-hi.