La crisi de la socialdemocràcia europea
L'esquerra invertebrada
S'han de pagar els deutes, però el quadro dels pagadors es podia elaborar amb altres criteris
Lesquerra invertebrada_MEDIA_3 /
Hi ha una percepció generalitzada que, en l'orgia globalitzadora, els poders dels estats han estat dominats pels grans grups financers i per aquesta força fosca que anomenem mercats. D'aquí ha nascut el sentiment que la democràcia està contaminada per un marc econòmic profundament injust, que genera desigualtats cada vegada més grans entre rics i pobres i, el que és més greu, que deixa molts milions fora dels engranatges del treball. Els tira a les desolades cunetes de la història. En aquesta evident dimissió dels polítics enfront dels financers hi ha una de les raons del seu desprestigi, perquè el desprestigi dels polítics s'ha multiplicat, i no només aquí, entre nosaltres, sinó a tot Europa. Se'ls arriba a considerar com un problema.
En una entrevista recent ambCarles Francinoa la SER,Felipe Gonzálezafirmava: «Aquesta crisi no neix de la responsabilitat dels polítics, neix de la implosió d'un sistema financer global sense control que venia productes contaminats i que ha arrossegat les economies reals. No són els polítics els causants de la fallida de Lehman Brothers, tot i que hi tenen responsabilitat». Crec que sí, que els polítics són responsables de l'ordre econòmic que es va derivar de la desregulació dels mercats i de la seva privatització en una jungla sense lleis. El resultat va ser el naixement de l'economia dominada pels cignes negres de l'especulació. També crec, i això ho vaig consultar amb diversos lingüistes, que el terme més adequat no és el d'implosió d'un sistema financer global, més aviat va ser l'explosió d'alguns dels més luxosos bungalous d'aquest sistema. La implosió és l'acció de trencar cap endins amb estrèpit les parets d'una cavitat, en aquest cas la del sistema financer, destruint-ho tot. No va ser així la fallida de Lehman Brothers i d'altres bancs de gran renom. A alguns se'ls va ressuscitar amb respiració assistida, injectant-los diners a la vena; no va volar pels aires el sistema financer, sinó ben al contrari: contra tota lògica, li va donar més força i avui són els reis del mambo en el paisatge de l'economia.
He dit que va ser una explosió de certs bungalous bancaris que van produir una dramàtica devastació en l'economia real. Hi va haver declaracions altisonants com les deSarkozyafirmant que s'havia de refundar el capitalisme sobre altres bases. No va ser així, sinó tot al contrari. Les alegries bancàries les estan pagant les tristeses dels més febles. He llegit a diversos mitjans que els directius de les institucions financeres havien augmentat les seves retribucions entre salaris i bons en més d'un 30% durant l'últim any. Doncs bé, aquests senyors no senten el més mínim rubor al demanar més ajustos salarials.
El nostre país ha estat i està sent una de les víctimes propiciatòries dels mercats, encara que s'ha de dir que també els responsables polítics i els gestors econòmics n'han tingut una gran part de culpa al propiciar, des de fa anys, els monocultius del ciment. Vivien en la fascinació de la Champions quan ja estàvem als subsòls de la tercera divisió econòmica.Zapaterova acceptar pagar -no li quedava cap més remei- la factura del nostre endeutament en els terminis que li van marcar, però l'està cobrant dels sectors més febles i que menys culpa van tenir de la crisi. S'han de pagar els deutes, per descomptat, però el quadro dels pagadors es podia elaborar amb altres criteris. La situació, amb gairebé cinc milions d'aturats, és alarmant. Entre els joves, alguns molt ben preparats, l'atur supera el 40%. Va créixer la indignació i els indignats van sortir al carrer, van ocupar places i van manifestar el seu descontentament a través dels més diversos eslògans. En vista del seu èxit i de les simpaties que provoquen, estan indicant els passos que s'han de fer,se hace camino al andar.Criden que un altre món és possible, demanen uns polítics i unes polítiques per impedir que una minoria de mercaders subjugui la majoria dels ciutadans. L'asfixia econòmica impedeix respirar a la llibertat. Ningú és lliure sense diners en un supermercat. La socialdemocràcia, que durant un temps va articular la màxima llibertat amb el màxim percentatge de justícia, s'ha desvertebrat i ha desvertebrat l'esquerra. La culpa va ser d'alguns líders progressistes, més entregats al lirisme dels radicalismes a l'estil dePanellaque a la construcció d'una societat més justa i econòmicament ordenada.
Aquests dies he llegit que tant a l'esquerra francesa com a l'alemanya i la italiana, totes tres amb possibilitats d'arribar al poder, hi ha una aposta per recuperar les senyes d'identitat de la socialdemocràcia. En la seva renúncia a la candidatura de primàries,Carme Chacóntambé va parlar de la recuperació d'una identitat socialdemòcrata. Recuperar la socialdemocràcia perduda serà una manera de vertebrar l'esquerra invertebrada. No tinc cap dubte queAlfredo Pérez Rubalcabaés el millor candidat possible a dins del PSOE: té capacitat per articular un projecte d'esquerra que s'allunyi deZapaterosense les estridències del trencament.
Periodista.
