El torn
Jordi Vendrell, deu anys després
El 14 de març passat vam recordar el desè aniversari de la mort de l'inoblidableRamon Barnils.Divendres vinent també en farà deu de la mort d'un altre gran periodista:Jordi Vendrell. Tots dos havien col·laborat en molts projectes i, ambQuim Monzó,havien format La Mercantil Radiofònica. Eren dos professionals que entenien el periodisme com una paraula de llibertat, com una paraula alliberadora al servei del poble de què formaven part.
Aquest 8 de juliol és una bona ocasió per recordarJordi Vendrell.Jo en tinc un record molt viu. Ell no era un home lligat al poder. Però hi ha poders que, si no et poden lligar o comprar, quan poden, et marginen. El seu programaL'orquestra, de 3 a 4 de la tarda a Catalunya Ràdio, era líder d'audiència l'estiu del 1992. El divendres 10 de juliol, enJosep Murgades, des de Tarragona, i en Modest Pratsi jo mateix, des de Girona, vam participar en el que va acabar sent el penúltim programa. Vam criticar tant les detencions de dotzenes d'independentistes catalans abans dels Jocs Olímpics de Barcelona
Notícies relacionades-detencions brutals, fetes per interessos polítics espanyols-, com també la indiferència que hi havien mostrat els partits polítics catalans i el nostre Govern. Ho vam fer amb la llibertat que enJordi donava sempre als seus tertulians.
El programa -elogiat pocs dies abans, en una festa del cinquè aniversari- va ser clausurat el dilluns següent. EnJordino va tenir mai més un programa diari. Els oients estaven, però, amb ell. El tancament va provocar una de les onades més importants de protesta espontània, una gran mobilització radiofònica. Ell, però, no ho va atiar, i va acceptar el desenllaç. EnVendrellsabia que la llibertat té un preu, i la independència, també. Gràcies.
