Teoria i pràctica del viatge

Alain de Botton explica aEl arte de viajar. Cómo ser más feliz viajandoque el pitjor de qualsevol viatge és que també hi portem la motxilla de les nostres frustracions i ansietats. La sàvia redundància de l'escriptor francès no amaga, tanmateix, que el desplaçament físic ens permet alhora agafar distància fins i tot de nos-

altres mateixos. He estat de bell nou a Viena. Com he canviat!, diu l'aforisme deStanislaw Jerzy Lec. Els més savis dels viatgers, s'hi desplacen a peu, com el mestreJosep Maria Espinàs, que té apamada la península ibèrica amb l'única crossa de l'estil heretat deJosep Pla. El seu viatjar infinit, com el deClaudio Magris, té una escala dibuixada al pas, i la seva pràctica imposa la mirada amable i el tacte suau del passavolant. Per la seua banda, el ferrocarril és potser el darrer mitjà dels militants de la lentitud panoràmica i de la melangia literària. Potser per això, el llibre -una icona, com el mateix tren, de l'slow life- és el millor company dels viatgers il·lustrats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Paul Therouxés un bisbe reverenciat d'aquest santoral mecanitzat però antitaquicàrdic. El meu admirat company de columnaXavier Moretes va afegir a la confraria laica i ferroviària ambEuropa Express-un producte potser massa cast i contingut, encara que vés a saber com tenim el gremi!-.

Finalment, el viatge incòmode, aventurer o exòtic -com gran part de les aclamades obres dePatrick Leigh Fermor-, m'interessa només en la seua expressió literària, assaborida a l'ombra fresca i quieta d'una morera. Com a consumidor vicari, diríem, aliè al plaer suposat de la troballa de l'imprevist. Si bé ho pense, el viatger pausat i el lector més o menys sedentari no són sinóflaneursa la recerca d'aquell instant irrepetible que els permet imaginar -en la distància certa o només en la imaginada- que poden ser (també) uns altres.