D'actituds indignants i incompetents

Cada dia que passa veig més clar que la classe política i la que els governa, la classe financera -i no només la d'aquest país- no ha entès ben res de la indignació expressada pels ciutadans i de diverses maneres des del 15 de maig fins avui. La flamant directora gerent de l'FMI,Christine Lagarde,només d'arribar al càrrec amb una mà s'apuja el sou i amb l'altra estreny cinturons. Els càrrecs d'entitats bancàries rescatades pels governs amb diners del poble a qui s'ha estafat cobren nòmines desorbitades. El parlament català rebutja una moció per retallar el sou als càrrecs de l'administració mentre aplica la tisora a tots els altres sectors públics.Rubalcabadeixa anar -encara com a membre del govern- que sap què fer per acabar amb l'atur però no ho aplica. Diu que s'estima més reservar-s'ho per al programa electoral així com altres sorpreses en forma de pujada d'impostos. El ministreBlancoadmet que ara s'han de projectar amb més sentit econòmic -¡abans era igual!- les infraestructures per evitar l'espectacle denigrant d'AVE o aeroports buits de passatgers i amb unes factures de manteniment que no porten enlloc més que a la ruïna. Que ara reconeguin que cal un canvi de mentalitat i tenir en compte el cost-benefici a l'hora de planificar qualsevol projecte em sembla escandalós.

Declaracions i comportaments com els que els acabo de recordar unes línies més amunt amb total impunitat com aquell qui no vol la cosa em semblen una obscenitat. Si cal un canvi de model, de cultura, de mentalitat que aposti decididament per treballar més per produir més i si no al carrer, ¿per què no s'ho apliquen els mateixos polítics i banquers? Ja que les seves polítiques i les seves decisions s'han demostrat poc productives per no dir nefastes, ¿per què no pleguen i deixen que s'hi posin els competents?