L'hora del periodisme honest

Elcas News of the Worldi la política informativa de la News Corp. deRupert Murdoch al Regne Unit ha tornat a l'actualitat el vell debat sobre els límits dels poders del cànonMontesquieu,per una part, i el dret a la informació i la llibertat d'expressió, per l'altra. De passada, ha dirigit el focus sobre l'ombrejada zona d'intersecció d'aquests dos oposats, on es couen interessos comuns no sempre confessats ni gaire visibles per als ciutadans. Convé recordar en aquest sentit que la informació -ens agradi o no, que aquest és un altre tema- és un concepte amb un significat alhora econòmic i discursiu.

Per això, l'activitat professional i empresarial que generen els mitjans de comunicació abraça objectius duals entre l'obtenció de beneficis i la creació de climes d'opinió favorables als seus interessos o als dels seus protegits. L'alternança política sol coincidir, per exemple, amb determinades estratègies informatives i amb el realineament dels grups mediàtics. En aquest sentit, la intervenció sobre les empreses de comunicació és una temptació permanent, com ho és també, al seu torn, la influència de determinats grups empresarials de comunicació sobre parlaments, governs i magistrats.

A Espanya, la transició va subratllar l'aspecte ideològic dels mitjans. Però actualment preval la funció de mercaderia de la informació, cada vegada més monopolitzada per grups empresarials ben posicionats al mercat, però que mantenen relacions d'interdependència amb l'entorn polític.

A escala mundial, altres grups marquen també l'agenda, ja que dominen la informació i els continguts de l'entreteniment. Es tracta, de fet, d'un autèntic càrtel de la comunicació encapçalat per AOL-Time Warner (CNN, HBO, Warner Bros, Time, Life, etcètera), Viacom (CBS, Paramount, MTV, etcètera), Disney (ABC, Disney Channel, etcètera) i la mateixa News Corp., propietària, entre molts altres mitjans, de Fox News,The Times, The Sun, The New York Post, 20th Century Fox i l'ara famosíssimNews of the World.Doncs bé, en aquest context de concentració empresarial i d'escassetat de veus dissidents, News Corp. ha mantingut sempre una estratègia flexible de complicitats polítiques d'acord amb els seus interessos econòmics i les conjuntures polítiques.

Als Estats Units, la cadena televisiva Fox ha estat el braç armat de les posicions més ràncies del Partit Republicà i de legitimació de les polítiques bèl·liques deGeorge Bush.Però els grans taurons de l'economia no posen mai tots els ous a la mateixa cistella. Per això, la mateixaHillary Clinton es va beneficiar en la seva carrera de senadora per Nova York dels favors deMurdoch, i això va coincidir amb la moderació de les conviccions intervencionistes en matèria de polítiques socials de l'avui secretària d'Estat.Murdochva organitzar col·lectes de diners per a la campanya deHillary i el mateixNew York Post,tan crític ambBill Clinton,va prestar les seves pàgines a la llavors virtual candidata a la presidència dels Estats Units. Ara com llavors, la Fox no només és el pitjor adversari de Barack Obama, sinó que alguns dels seus comentaristes convoquen directament actes del Tea Party. Sense sortir de l'eix atlàntic, al Regne Unit,Murdochva actuar com a parella de fet deTony Blair,i això va portar aquest a guanyar les eleccions amb una marca progressista, però a governar amb polítiques neoliberals en matèria econòmica i imperialistes en la militar.Murdoch,finalment, va nomenarJosé María Aznar,el tercer del trio de les Açores, membre del seu consell d'administració, encara que aquest no va aconseguir que News Corp. es posicionés a Espanya ni a Itàlia, on els interessos del capRupert Murdochxoquen frontalment amb els deSilvio Berlusconi, amo i senyor del grup Mediaset.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el pla estrictament informatiu, no ens hauríem d'esquinçar les vestidures per les pràctiques abominables deNews of the World i altres mitjans de News Corp. perquè tampoc són cap novetat. Més aviat al contrari, es tracta d'un autèntic clàssic de la perversió periodística ja des del segle XIX, aquí a Europa com allà als Estats Units, onWilliam R. Hearstja inventava notícies, exagerava informacions i enfonsava carreres i reputacions si convenia als interessos empresarials de la seva cadena de diaris i a la seva xarxa d'emissores de ràdio, tot amanit amb influències en el món del sindicalisme i la política, entre altres aspectes.

Mentre no es resolgui el dubte metafísic de la jerarquia entre l'ou i la gallina, hem de remarcar que les promiscuïtats entre els poders polítics i els econòmics (sense comptar, sovint amb els religiosos, que actuen com a cortines de fum) són la pitjor amenaça de la democràcia real tal com l'entenen cada vegada més ciutadans. I elcas News of the World,la política empresarial i informativa de News Corp. i les seves ramificacions en la classe dirigent britànica apareixen com una zona d'ombra que el periodisme honest té el deure d'escrutar. Periodista.