El preu de l'aigua, arma política

In extremis, el Parlament de Catalunya, aprofitant la llei d'acompanyament dels pressupostos, ha aprovat un increment del 8,5% del cànon de l'aigua (un punt menys del que volia el Govern). Mesura que dóna un cert descans a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però que evidentment no és suficient. Recordem que el cànon de l'aigua no és el preu total del rebut de l'aigua, només cobreix el funcionament de la part del cicle de l'aigua que no és de competència municipal. Gràcies al cànon de l'aigua els embassaments es mantenen i gestionen adequadament i l'aigua circula per canonades i canals fins als dipòsits dels municipis. A partir d'allà el subministrament és municipal (quan ens tallen l'aigua no reclamem a l'ACA, ho fem a la companyia o a l'ajuntament).

Quan ja hem utilitzat l'aigua, l'enviem a les depuradores i l'ACA és la responsable que aquestes funcionin correctament per abocar l'aigua als rius o al mar. Aquest funcionament es paga amb el nostre cànon de l'aigua. Doncs bé, per sufragar aquesta feina, cada ciutadà a Catalunya paga uns 60 euros a l'any, però el servei ens en costa 114 (un 25% dels quals serveix per pagar interessos del deute de l'ACA). El que paguem del cànon no cobreix el servei i així es genera el dèficit d'explotació. Al Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, l'únic enviat a la Unió Europea per Espanya (i que tothom pot consultar a la web de l'ACA) s'explica clarament que per cobrir el cost d'aquest servei s'hauria d'incrementar el cànon molt més i fins i tot es donen diverses alternatives per fer-ho.

La situació econòmica de l'ACA no és nova i és ben coneguda. S'ha arribat a aquest extrem perquè des del principi de l'ACA (ambRamon Espadalercom a conseller responsable) ningú s'ha atrevit a agafar el toro per les banyes i arreglar els comptes de l'aigua. Ara és interessant veure comEspadaler,que com a conseller no va ser capaç d'arreglar l'embolic i com a parlamentari a l'oposició es va oposar a l'aprovació del Pla de Gestió i a l'augment del cànon de l'aigua, ha de negociar amb el PP i posar-se gairebé de genolls per suplicar un petit augment del cànon.

També és xocant l'oposició dels grups polítics de l'antic tripartit a l'augment del cànon: sembla que ells tampoc tenen bona memòria. Així,Joaquim Nadalha promès als ciutadans de Girona que el transvasament del Ter disminuirà en el futur, però sense l'augment del cànon és impossible, ja que, per reduir el flux de l'aigua del Ter cap a Barcelona, la dessalinitzadora hauria de funcionar a tota la seva capacitat, cosa que ara no passa per problemes econòmics. El mateix podem dir d'ERC, que en realitat no sembla tenir una política de l'aigua gaire clara. Però a mi el que més em sorprèn és la posició d'ICV, que, com a responsable de l'ACA durant els últims set anys, n'ha donat una de freda i una de calenta en la gestió de l'aigua. Mentre hem d'aplaudir els directors de l'ACA, que amb el tripartit es van esforçar per poder aprovar el Pla de Gestió i van posar les bases per a un futur més sostenible, s'ha de lamentar la posició deFrancesc Baltasar,que va enfonsar l'ACA en la misèria al no aprovar el 2008, amb tots els actors socials a favor, una pujada del cànon del 15% (a la qual s'oposavaEspadalerper tàctica política). Que ara ICV s'oposi a una pujada del 8,5% em sembla com a mínim sorprenent.

L'augment del cànon s'ha fet gràcies a un partit -el PP- que el que vol és el transvasament de l'Ebre i que, si pogués, posaria aquesta acció a la taula de canvi de cromos que té en aquests moments amb CiU. Però el PP fa com els altres, utilitza l'aigua com una arma política sense tenir en compte els interessos del país i els seus ciutadans. La frase pronunciada pel portaveu del PP -«Catalunya tindrà aigua potable de qualitat gràcies al PP»- és sens dubte una ganivetada per l'esquena a tots els catalans, vist el programa de govern d'aquest partit, que recuperarà la política hidràulica d'Aznar si guanya les pròximes eleccions.

Alguns proposen com a solució privatitzar l'ACA o Aigües Ter Llobregat (ATLL). ¿Privatitzar què? Dels 368 milions d'euros que paguem a l'any en concepte de cànon, 263 milions (el 71%) van al funcionament de les depuradores. ¿Qui gestiona les depuradores? Doncs empreses privades la majoria (Agbar, per exemple) o públiques (Aigües de Reus). És a dir, que en realitat els diners que es recapten ja van a empreses. ¿Creuen que si l'ACA fos totalment privada aquesta gestió seria més eficient? Segur que no. L'ACA actual no guanyarà diners, només treballarà per obtenir una bona relació preu-servei, i ho fa amb professionals independents que ens costen menys de l'1% del que es recapta pel cànon. Cap empresa faria aquest servei per aquest preu sense rebaixar la qualitat. Reduir el personal de l'ACA o privatitzar-la no és la solució.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Esperem que aquest augment insuficient només sigui el primer pas perquè d'una vegada els nostres polítics s'oblidin de la tàctica i resolguin aquest senzill problema de sumes i restes.

Catedràtic d'Ecologia de la UB.