El món viatger de Lonely Planet

Tony Wheelerexplica al seu amè llibre de memòries (Once while traveling. The Loneley Planet story) que va decidir escriure la seva primera guia de viatges quan el 1972 va arribar a Austràlia després d'un llarg viatge des d'Anglaterra. Ell tenia 26 anys, i la seva parella,Maureen, 22. Els quedaven 27 cèntims a la butxaca i calia pensar en alguna manera de guanyar-se la vida. La solució va serAcross Asia on the cheap, una guia que es van autoeditar i que es va convertir en un èxit. Als anys 70 estava naixent una nova manera de viatjar, amb la motxilla a l'esquena, i les Lonely Planet es van convertir en una espècie de Bíblia del viatger independent.

La passió pel viatge delsWheelerha quedat reflectida a moltes altres guies (més de 700 actualment) i en la creació d'una gran editorial amb seu central a Melbourne (Austràlia), fins que el 2007 van decidir vendre el negoci a la BBC i elsWheelercontinuar en solitari la seva passió viatgera.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa uns anys no era fàcil trobar aquestes guies de referència a Espanya, però últimament, gràcies al segell Geoplaneta, ens arriben cada vegada més puntuals i més ben editades. És una bona notícia, ja que les Lonely Planet són el primer pas per a un bon viatge.

Al llibre de memòries citat, explicaTony Wheelerque el nom de Lonely Planet va sorgir d'un equívoc. Quan buscaven un nom per a l'editorial, ell va recordarSpace Captain, una cançó deJoe Cocker:«Once while traveling across the sky, this lovely planet caught my eye…». En realitat, la cançó parla d'unlovely planet, peròTony va entendrelonely planet. I va ser així com les guies van passar a dir-se Planeta Solitari en lloc de Planeta Encantador. Va ser una bona decisió, ja que Lonely Planet és més adequat per als nombrosos viatgers solitaris que les utilitzen per moure's per un món no sempre encantador.