Els dijous, economia
La crisi al País Basc
La taxa de desocupació és gairebé la meitat que l'espanyola, com la immigració i el deute públic
La crisi al País Basc_MEDIA_1 /
El País Basc viu la crisi de forma diferent de la resta d'Espanya, com es manifesta en la seva taxa d'atur, que és de l'11,6%, gairebé la meitat de la mitjana. També el seu deute públic és més baix: 7,2% del PIB, molt inferior a l'espanyol i per sota del català, que és del 16,9%; com ho és la taxa d'immigració, només del 6%.
En el primer que un pensa quan veu aquestes diferències és en els avantatges del concert econòmic, però les dades apunten que no és solament això. De fet, la relació entre despesa pública i PIB al País Basc és inferior a la mitjana espanyola, cosa que suggereix que la clau radica més en com s'utilitzen els recursos públics -la gestió- que en la quantia. A més a més, són dues realitats diferents. L'estructura productiva d'aquest territori és molt específica, i el seu desenvolupament industrial ha comptat amb suport polític constantment; el sector immobiliari, per la seva banda, no ha causat estralls; i, a sobre, ha incorporat una activitat turística de nova fornada.
En la crisi dels anys 90, el PIB basc es va contraure més que l'espanyol, però tots dos van perdre la mateixa ocupació. En la recessió actual, tot i haver-se retret les dues economies en la mateixa proporció, la seva taxa de desocupació ha augmentat la meitat. És a dir, que en l'última dècada el País Basc ha millorat més que no pas Espanya la capacitat de resposta a un cicle recessiu.
Les raons de fons que expliquen aquesta evolució singular tenen a veure sobretot amb un model productiu en què el pes de la indústria és més gran. La reconversió dels 80 va suposar la desaparició de gran part de la seva indústria pesant, donant pas a una altra de més valor afegit, amb empreses de dimensions més petites i amb bona capacitat exportadora: el 50% de la producció. El subsector dels serveis a empreses és un dels que més s'han desenvolupat i més han incrementat la seva participació en el PIB. D'aquesta manera, la intensa destrucció d'ocupació manufacturera dels últims tres anys l'ha afectat menys. El teixit industrial, bàsicament autòcton, tampoc va atraure grans inversions estrangeres, de manera que amb prou feines ha notat el procés de deslocalitzacions que tant ha castigat Catalunya.
La iniciativa dels emprenedors bascos també ha comptat amb la col·laboració publicoprivada de la xarxa de centres tecnològics i de les universitats. Des dels primers 90, Vitòria va fomentar la creació de clústers, agrupacions d'empreses relacionades entre si i localitzades a la mateixa zona geogràfica. Avui n'hi ha 12 relatius a 11 sectors. Les fonts coincideixen a assegurar que funcionen molt bé i que han ajudat a dinamitzar sobretot l'activitat auxiliar de la indústria. L'economia basca, que en el primer trimestre de l'any va créixer el 0,9%, està sent impulsada per la indústria, que hi va contribuir amb un 3%. I la inversió per habitant en R+D se situa en 623 euros a l'any, mentre que en el conjunt del país és de 318.
Tots els governs bascos han mantingut una política industrial decidida, mentre que en altres autonomies s'ha aplicat -per activa o per passiva- la norma segons la qual la millor política industrial és la que no existeix. No és casual que entre el 2000 i el 2008 la renda per càpita basca augmentés el 23,1%, davant el 12,7% de l'espanyola. Encara que és important assenyalar que el seu PIB creix molt més que la població, que els últims 30 anys ha estat pràcticament estancada. Com els alemanys, els bascos no treballen més que els espanyols: la seva jornada trimestral és de 397 hores davant de les nostres 410.
El cessament del terrorisme ha afavorit el turisme, una activitat en què Euskadi no havia estat mai puntera, però que els últims anys ha experimentat un notable creixement. El primer trimestre de l'any ha estat el principal responsable que l'ocupació en el sector serveis hagi crescut un 1,5%.
Una altra dada fonamental per entendre la situació d'Euskadi és que no va tenirboomimmobiliari, cosa que respon a la planificació territorial aplicada i sostinguda en el temps pels governs autònoms, com en el cas de la indústria, i al fet que no és un territori de segones residències. En té, però a Cantàbria, la Rioja i el nord d'Aragó, zones pròximes més barates. No deixa de cridar l'atenció que la comunitat amb una de les capitals, Sant Sebastià, amb els preus de la vivenda més cars d'Espanya -i que ara comencen a tornar a pujar- no hagi patit l'explosió d'altres llocs.
RESPECTE a la liquiditat i al suport financer a les empreses, un dels problemes més greus del moment, potser resultarà significatiu apuntar que, segons les dades corresponents al primer trimestre de l'any, només una de les tres caixes locals va tenir saldo negatiu en la seva inversió creditícia. En el cas de les cinc de Catalunya succeeix justament el contrari, únicament una va prestar més.
A aquests trets que expliquen l'economia basca i les seves diferències amb l'espanyola s'hi podria afegir una conclusió addicional: la legislació laboral, comuna, potser no és tan determinant en la taxa d'atur com es diu insistentment des de certs àmbits. Periodista.
