El Còdex Calixtí, més que un llibre

El 7 de juliol passat, dijous, Sant Fermí, va desaparèixer el Còdex Calixtí del lloc de la catedral de Santiago de Compostel·la on es guardava. Des d'aleshores els diaris i la resta dels mitjans de comunicació massiva ens han proporcionat àmplies referències al còdex, nombroses descripcions, i erudites i documentades consideracions, formulades per desenes de persones, sobre la seva entitat i valor, a més de centenars d'opinions de tota mena sobre les circumstàncies que envolten la desaparició.

No se sap si el seu valor material és immens; ho deu ser, perquè les assegurances de fa 15 o 20 anys pujaven a sis milions d'euros si es volia que abandonés la seu compostel·lana amb unes mínimes garanties de tornar-hi o, en cas de no fer-ho, rescabalar la catedral amb la quantitat deguda i més aproximada al valor calculat. Es tracta, doncs, d'una joia, d'una molt important i valuosa joia del patrimoni comú, tot i que la seva propietària sigui l'Església.

No se sap si el seu valor cultural també és immens; ho deu ser, tenint en compte que constitueix un resum de la mentalitat d'una època, l'edat mitjana, al reunir la sistematització d'un culte, l'atorgat asant Jaume el Major,que, incrustant-se en l'imaginari col·lectiu europeu, va configurar el dic de contenció d'una altra cultura, la islàmica, que intentava una expansió en què encara es manté activa.

No se sap si el seu valor espiritual és igualment immens; ho deu ser, almenys per a una comunitat creient, reunida al voltant de la litúrgia que es recull al Còdex i de tota l'hagiografia que conté: miracles de tota mena atribuïts a la intercessió del sant o una llarga narració del trasllat més que improbable de les seves restes des del port de Haifa, a Israel, fins al de Padrón, a prop de Compostel·la, per ser el màxim de succints.

Tampoc se sap -vull dir, igual que en els encapçalaments dels paràgrafs precedents, que el tema encara està en discussió- si el valor històric del còdex avui desaparegut és el que alguns afirmen. Pot ser-ho; amb independència, per exemple, de la vinculació que s'hi estableix de la figura deCarlemany, mort abans de lainventiodel descobriment de les restes de l'apòstol sant Jaume, amb la recuperació d'Hispània del domini de l'islam, perquè el cert i innegable és que sí que es va convertir en un símbol de tot això. I rebutjar símbols, els que siguin, quan l'ésser humà és un ésser simbòlic, és, com a mínim, una solemne estupidesa.

El CòDEX té, doncs, valor material, molt; valor espiritual més que suficient, valor cultural evident i, malgrat totes les imprecisions que es vulgui i que s'hi continguin, valor històric.

I té més valors. El Llibre V, per exemple. És una guia de viatges que resulta indispensable llegir per al coneixement etnogràfic i sociològic de l'època. Gràcies a ell coneixem des de les tendències sexuals dels bascos i navarresos d'aquell temps, és d'esperar que feliçment superades, fins a la definició que s'hi fa de nosaltres, els gallecs, considerats el més pròxim als cultes europeus del moment en una definició, desgraciadament destruïda, per cert, com la que es conté en les ordenances deCarles IIIque tants anys van trigar a perdre la seva virulència en l'imaginari col·lectiu dels espanyols.

Al llarg dels segles, el còdex ha aconseguit superar tota mena de rapinyes. Vull dir que una custòdia que dura pràcticament vuit segles i mig no deu resultar tan ineficaç com ara s'apunta, oblidant-se, els que així argumenten, que aquí, posats a robar, es roba el Banc d'Anglaterra o el que se li fiqui al cap robar a algú prou capacitat per fer-ho. El Còdex Calixtí va superar, per cert, la rapinya d'Ambrosio de Morales quan aquest últim es va desplaçar a Compostel·la, enviat perFelip II, per apropiar-se els llibres i les relíquies més importants amb la finalitat que fossin traslladades fins a la cort. Al no aconseguir-ho, adduint el deshonest contingut del Llibre V que acaba de ser citat i que afecta més gent que l'anomenada, el llibre va continuar al seu lloc.

Una mica més tard va venir el pareMariana,que, en el seu cas, va adduir les inexactituds del Llibre IV -conegut com a pseudo-Turpin, per ser falsament atribuït a l'arquebisbe de Reims així anomenat-. De manera que el llibre va continuar al seu lloc, una vegada més, encara que li fos esqueixat el Turpin i es conservés a part, fins que, a finals del segle XIX, va ser trobat pel pareLópez Ferreiro,figura capital en l'estudi de la història de Galícia, i degudament restaurat, no fa gaire, a finals de la dècada dels 90 del segle passat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

ARA TOT AIXÒ s'ha esfumat i ha estat substituït per no precisament poca grandiloqüència, que si el Còdex vertebra Europa i que si constitueix l'essència de la nostra cultura. No canviarà res si no apareix. Però alguna cosa sí que deu significar la seva desaparició al posar en evidència que mai el valor material ultrapassa altres valors en què els humans necessitem sustentar-nos si no volem ensorrar-nos com a col·lectiu, no pas com a espècie, i no està de més recordar-ho.

Escriptor.