Stop a l'especulació

Només els fonamentalistes del lliure mercat sense traves poden ser contraris a la prohibició durant almenys dues setmanes de les operacions a curt a les borses d'Espanya, França, Itàlia i Bèlgica. Sense una mesura d'aquest tipus, els baixistes amenaçaven de fer el gran negoci, falsejar el valor d'algunes de les companyies més grans d'Europa -bancs inclosos- i deixar la gestió de la crisi en mans dels taurons. El que en realitat ens hem de preguntar és per què les autoritats econòmiques de l'eurozona han trigat tant a adoptar una mesura que ha insuflat aire fresc a les borses i ha contingut la desgavellada caiguda dels valors.

La pregunta és pertinent perquè tothom sap que les empreses atacades tenen un valor i una solvència superiors a les que els donaven els especuladors i, en conseqüència, no tenien justificació les caigudes encadenades un dia rere l'altre. Ni tan sols el supòsit que al mes d'agost, amb poc negoci i un mercat estret com l'espanyol, és fàcil especular a la baixa sense arriscar gaires diners, permetia explicar el que estava succeint. Al passar de les caigudes a les alces en 24 hores, alguns misteris insondables han deixat de ser-ho. Convé que en el futur es tingui en compte aquest precedent.

Convé, així mateix, que s'aprofiti l'ocasió per emprendre la regulació dels mercats i modular la histèria, quan no l'extravagància, dels especuladors. Sense aquesta regulació, que ara és clarament insuficient, qualsevol fabricant de rumors pot sembrar el pànic -França acaba de passar aquesta experiència- i uns quants desaprensius poden condicionar la sortida de la crisi, la reactivació de l'economia i la creació d'ocupació.

Els estats han demostrat aquesta última setmana que, si hi ha voluntat política, poden limitar-se els excessos del mercat. Va quedar manifestament clar amb la intervenció del BCE al comprar deute espanyol i italià i estabilitzar-ne el valor. Hi ha quedat ara amb la recuperació borsària dels dos últims dies sense que cap dada externa a la borsa mateixa ho justifiqui. De manera que, més enllà de la xerrameca tecnocràtica a l'ús, és necessari revaloritzar la gestió política de la crisi que ens aclapara.