editorial
Mourinho, una xacra
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Els penosos incidents del final del partit de tornada de la Supercopa de futbol han acabat d'encendre els senyals d'alarma sobre la perillosa degradació de les normes de respecte en aquest esport. Encara que es tracti d'una activitat que genera grans passions i mou moltíssims diners, i encara que es tracti de dues superpotències com el Barça i el Madrid, en el futbol hi ha línies vermelles que no s'han de traspassar, i abans-d'ahir a la nit al Camp Nou es van traspassar.
La centenària rivalitat entre blancs i blaugranes ha tingut molts episodis de tensió al llarg de la història, però fins ara no s'havia vist mai l'entrenador d'un dels equips intentant fer mal amb traïdoria a un tècnic del club rival ficant-li el dit a l'ull i negant-ho miserablement i covardament minuts després en roda de premsa. Com tampoc s'havia vist mai uns jugadors del Madrid tan sotmesos -per falta de personalitat o per interès- a les directrius deltot s'hi valimpartides per un entrenador a mig camí entre sergent de ferro i líder d'una secta. Perquè aquest és el perfil, per damunt de les seves innegables qualitats com a tècnic i de la seva astúcia, de José Mourinho, l'aposta cega de Florentino Pérez per intentar arrabassar al més aviat possible al Barça
la supremacia que ostenta en el futbol espanyol i internacional.
Els bons aficionats madridistes, que presumeixen que el senyoriu és una de les divises del club de Chamartín, saben que Mourinho
està dilapidant aquest patrimoni i no amaguen la seva inquietud. Com tampoc l'amaga el sector
menys fanatitzat de l'entorn mediàtic blanc tot i que un Madrid victoriós juga a favor dels seus interessos. Pep Guardiola té raó quan adverteix -sense eludir la part de responsabilitat que li correspongui, que és molt poca- que alimentar aquesta estratègia de la tensió pot causar damnificats «més aviat a fora que a dintre del camp». I també en té Gerard Piqué quan acusa Mourinho d'estar destrossant el futbol espanyol. Amb una selecció campiona del món, atiar l'hostilitat entre els jugadors madridistes i els barcelonistes -la base de l'equip- com fa Mourinho és sembrar la discòrdia. Que en prenguin nota els que s'emboliquen en la bandera d'Espanya: s'està jugant amb foc.
