El 'mullader' basc

Quan el debat sobre la legalització de Bildu estava més candent, els que recolzaven una sentència judicial favorable van recórrer a un argument jurídic sòlid: les reformes que havien aprovat al Congrés el PSOE i el PP sobre la llei de partits polítics, que permetien deixar sense acta els electes d'aquesta formació que mostressin alguna connivència amb el terrorisme d'ETA, eren una salvaguarda en cas que el rebuig de la violència fos un engany.

El que resulta negatiu de l'argument és que quan sembla que va arribant l'hora de posar-lo a prova, molts dels que el defensaven diuen que és impracticable. Malgrat que membres del Govern central i del PSOE llancin avisos als càrrecs electes de Bildu, malgrat que molts dels que eren favorables a la sentència de legalització mostrin ara desencant pel comportament d'aquests càrrecs electes, i malgrat que des del PP es comenci a demanar l'aplicació de les reformes, estic segur que aquestes no seran mai portades a la pràctica. Perquè significaria donar pàbul almulladerbasc.

ÉS Clar que segueix sent necessari fer-se algunes preguntes. ¿El que fins ara era anomenatconflicteha passat a una altra categoria pel simple fet de ser denominatmullader? ¿El mullader és menys mullader quan els que l'organitzen són càrrecs institucionals i no manifestants? ¿O és al revés: és més greu perquè els càrrecs institucionals en democràcia es deuen a tots els ciutadans i no només als seus?

Sigui com sigui, en la qüestió del final d'ETA, de les reflexions de l'esquerra nacionalista radical, en el que pot suposar la seva presència institucional gràcies a la legalització de Bildu per seguir pressionant sobre ETA i aconseguir que anunciï la seva dissolució, és necessari no perdre de vista algunes qüestions importants. I la primera és no confondre el final d'ETA com a organització terrorista amb el final de tot el que la seva presència en la història basca i espanyola dels últims 50 anys ha suposat.

A partir d'aquesta diferenciació és necessari no oblidar que és ara, en el moment que el final d'ETA sembla més pròxim i possible que mai, quan no hem de cometre errors i tenir molt clares les idees. La primera és que ens juguem el relat del terror d'ETA, ens juguem, com a societat en conjunt, qui, com i des de quina perspectiva s'escriurà la història de terror d'ETA. Gairebé tots els gestos i les paraules dels representants institucionals de Bildu han anat dirigides a diluir la responsabilitat d'ETA en els seus assassinats, a legitimar la història de terror d'ETA, a esborrar la frontera que separa les víctimes dels botxins. I tot això no és simplement un mullader. Ens hi juguem el futur i la llibertat.

En segon lloc, tot l'esforç de l'esquerra nacionalista radical, el d'ETA evidentment i el de bona part del nacionalisme basc en conjunt, està dirigit a evitar que la derrota d'ETA signifiqui alguna cosa per al projecte nacionalista ¿comú? en el futur. ETA ha matat en nom del poble basc. ETA ha matat per aconseguir materialitzar el seu projecte polític nacionalista radical i revolucionari. Cada assassinat és un crit en el més absolut dels silencis, en el de la mort imposada, contra la possibilitat que la raó d'aquest assassinat sigui l'eix sobre el qual es construeixi el futur polític de la societat basca en llibertat i en pau.

És comprensible que en aquests moments en què sembla que es pot tocar amb les mans el final d'ETA molts creguin que plantejar aquestes qüestions no ajuda gens a aquest final, que el que importa ara és produir des de totes les instàncies els gestos -i el que més esperen ETA i Batasuna és algun gest adreçat als presos d'ETA, algun gest de bona voluntat o alguna promesa que seran tinguts en compte favorablement a canvi de la declaració del final d'ETA- que poguessin accelerar o consolidar la decisió que ningú sap si ETA ha adoptat o no.

Però no és acceptable que els que plantegen les qüestions que formulo en aquest moment del final d'ETA siguin situats en el racó dels que només volen atiar elmulladerbasc, dels que, pel que sembla, no volen que ETA s'acabi. El cert és que a Euskadi no hi ha cap mullader, sinó conflictes ben seriosos, tots ells provocats per l'existència d'ETA i el seu terror. El cert és que aquests conflictes no desapareixen per art de màgia ni encara que ETA declari la seva dissolució, ni en el moment que ho faci, si ho fa. El cert és que, estant com ha estat i segueix estant en joc la llibertat de tots els bascos, no és igual com s'acaba ETA, com es gestiona el final d'ETA, qui i com dóna comptes del que ETA ha suposat i quines conseqüències és necessari extreure del seu historial de terror justificat en el seu nacionalisme revolucionari per al futur en llibertat de la societat basca i del conjunt d'Espanya.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Avui més que mai la societat basca necessita veus crítiques que no es deixin entabanar per solucions fàcils ni per ànsies d'oblidar el passat, perquè el passat que s'oblida normalment torna a aparèixer, amb més força i brutalitat que la que va tenir al seu dia.

President d'Aldaketa (Canvi per a Euskadi).