El torn
L'ocàs de les bosses de plàstic
El meu amic està emprenyat per les bosses del súper. L'altre dia es queixava que al Condis o al Caprabo no en regalen des de fa mesos. Ara, si en vols, les has de pagar. D'aquesta manera, alguns fan un negoci rodó, assegurava malhumorat. Les cadenes de distribució no només s'estalvien de donar la bossa perquè els clients puguin endur-se la compra a casa, sinó que ara ingressen uns diners extra. Qui en vol una l'ha de pagar a part i els qui com ell mateix les feien servir per llençar-hi les escombraries, ara han de passar per caixa de forma obligada i comprar un paquet de contenidors plàstics específicament dissenyats per a aquesta sanitària funció.
Ja ho veuen. El meu amic, que a més de ser una mica tacany té una mentalitat hiperracional, sosté que els súpers han fet una jugada mestra. ¿I el medi ambient?, li vaig preguntar. És el mateix, va respondre convençut. A casa seva, totes les bosses que entraven es reciclaven. Les que no es posaven al cubell d'escombraries servien per guardar-hi el bocata o les sabates brutes dels nens.
És clar que no tothom té la mentalitat estalviadora del meu amic. Una informació de laCristina Buesapublicada en aquest diari ahir revela que el 2007 van entrar a cada llar 911 bosses de plàstic d'un sol ús. Dit amb altres paraules: en un any els catalans consumíem 2.354 milions de bosses, o, el que és el mateix, gairebé una bossa per persona i dia. La notícia positiva és que, en només quatre anys, n'hem reduït el consum entre un 50% i un 80%. En aquesta reducció hi ha tingut a veure, segons els experts, la consciència ambiental de la gent però també la crisi. Celebrem-ho. La crisi, que ho explica tot, també ens deslliurarà dels petits i fràgils contenidors plàstics que ens donava la caixera del súper amb la seva simpatia habitual.
