L'esgotament de ser referent

Pep Guardiolaes mereix un descans. Ens hem rendit als seus peus per ser com és, però no hi ha res més perillós que enlairar a qui es resisteix a ser un model. «Si l'elogi debilita, estic fos», confessava l'homenatjat, davant els aclaparadors discursos, durant l'entrega de la seva merescuda Medalla d'Honor del Parlament. L'estimem pel que és, però no el deixem disfrutar del que sap fer millor: liderar un equip de futbol. La seva projecció va més enllà dels mèrits esportius, però no seria un referent social sense els triomfs del Barça.

Francament, no m'agradaria estar en les seves sabates quan es lleva al matí, amb la pressió de saber que és observat constantment; cada gest, cada paraula que pronuncia, molt a desgrat seu, adquireix un alt significat i el que avui és admiració demà es pot tornar en retret.

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Els referents poden actuar com una bomba d'espoleta retardada. Per això els tècnics en prevenció que treballen amb adolescents fa temps que fugen dels models polaritzats en personatges públics amb els quals identificar valors. És injust que pretenguem que qui destaca com a músic, esportista o actor, sigui un exemple de conducta irreprotxable.

Anem tan escassos de personatges íntegres que sobreexposem els que elegim com a icones. Malgrat el que acabo de dir, m'arrisco a abusar una mica deGuardiolasi això permet reivindicar conceptes tan vilipendiats com ara «bona persona», que en ell sona com un grandiós elogi però que en els últims temps s'ha fet servir més com una condescendent manera de tractar aquells que no tenen cap tipus d'ambició. Els milers de bones persones, honestos i treballadors mestres i mestres que comencen el curs en peu de guerra em temo que no estaran prou motivats per començar per aquesta lliçó.