L'exercici de la política
Els 'mèrits' del senyor Isaac
Després de conèixer-se el patrimoni dels parlamentaris, ¿ningú pensa investigar com s'han enriquit alguns?
Els mèrits del senyor Isaac_MEDIA_2 /
Escodrinyant els racons on s'amaga el disc dur de la memòria, recordo que, cap a finals de la dècada dels anys 50 del segle passat, per primera vegada vaig tenir notícies del senyorIsaac Vila, un aprenent de mestre, crec recordar, procedent d'un poble de la comarca d'Ourense, A Limia. Va començar a impartir classes als alumnes dels primers cursos de batxillerat al col·legi-acadèmia Santa Mariña de Xinzo de Limia. En aquells temps, jo ja enfilava el tram final de l'ensenyament secundari, per aquesta raó amb prou feines vaig tenir l'oportunitat de tractar-lo personalment.
Aleshores, les llengües de doble tall deien que el senyorIsaachavia estat seminarista, un peatge que va haver de pagar pel fet de ser nebot d'un capellà, vincle familiar de sospitós prestigi que ha proliferat a la pàtria deBreogán. A més a més de la seva etapa com a docent, m'expliquen que el senyorIsaacva aconseguir una feina al Banco Pastor i que, anys més tard, es va endinsar amb èxit en l'àmbit empresarial. En la seva persona es reunien, doncs, tots els requisits necessaris per prosperar a la vida i, sobretot, per ser ben vist pels poders fàctics que secularment han configurat el caciquisme galaic, un selecte i exclusiulobby que encara continua regint vides alienes.
Per coronar les seves ambicions personals, el senyorIsaaces va ficar en política i, després d'un camaleònic trànsit de sigles (UCD, CG i PP), va aconseguir ser alcalde de la meva vila natal (Xinzo de Limia), càrrec en què es va mantenir durant diverses dècades, fins que va ser processat i inhabilitat pel Tribunal Suprem per sis anys, acusat d'esprémer a favor seu la sempre temptadora i pecaminosa mamella de la cosa pública. Però elsmèritsdel senyorIsaacno van acabar aquí. Va continuar prosperant i prosperant, fins que també va aconseguir l'acta de senador.
Recentment vaig tenir l'oportunitat de llegir a la premsa gallega una notícia que textualment titulava que l'exalcalde del meu poble «declara tres milions d'euros en diferents participacions en empreses». El senyorIsaactambé diu que posseeix un solar a Ourense, una vivenda amb plaça de garatge en aquesta mateixa ciutat, una casa unifamiliar, tres finques i dipòsits bancaris per un valor de 105.000 euros. Com aquell que res, al lot també s'hi inclou un Mercedes Benz S320 i un Suzuki Swift 1.3.
Hi ha gent que pensa que, entre el que es veu i el que s'endevina, és massa patrimoni per al modest nebot d'un capellà, però així consta en la declaració de béns que ha fet el senyorIsaaca la Cambra alta, igual que la resta de diputats i senadors, per primera vegada.¡Manda carallo!,que diuen per allà. Ni el mateixManuel Fraga-passant perZapateroiRubalcaba- ha declarat tant patrimoni. D'això se'n diu exercir la política amb el ronyó ben blindat. La meva pregunta, no obstant, és la que es fan molts ciutadans arran de fer-se públiques les declaracions patrimonials dels insignes pares de la pàtria: ¿que potser ningú pensa investigar com s'han enriquit alguns?
La tridimensional condició d'empresari, bancari i polític del senyorIsaacli va permetre, per una part, afrontar amb solvència una costosa separació matrimonial (he llegit que es vanagloria d'haver pagat per això la meitat del seu patrimoni) i, per una altra, tornar-se a casar amb una jove companya. Encara sort que oportunament va aconseguir vendre la seva participació en l'empresa Vidriera del Atlántico, que va endossar a un grup portuguès dos anys abans que tanqués la fàbrica.
Escriure aquesta crònica des de la distància que suposa l'absència de més de mig segle de la meva terra segurament m'ha obligat a deixar al tinter alguna notable omissió sobre els moltsmèritscontrets en aquesta vida pel senyorIsaac, que es resumeixen en el següent malintencionat comentari que m'ha arribat via internet: «Tots ens imaginàvem quel'avino perdria el temps. La qüestió és que si Xinzo de Limia creixés al ritme del seu patrimoni, segurament seria una vila molt diferent, almenys sense aquesta broma decadent que en cega molts...»
També és sucosa l'altra notícia que recentment he caçat de la meva terra gallega: «Centenars de persones ja han pogut veure quina serà la cobertura especial que prepara l'edició digital deLa Voz de Galiciaen relació amb el funeral deManuel Fraga». Una prova de la portada de l'obituari de l'expresident de Galícia que prepara aquest diari ha sortit a les xarxes socials malgrat que el senador encara és ben viu.
'Galícia, de dol', era el titular de la notícia que destacava aquell rotatiu, que incloïa diverses fotos del polític popular en moments clau de la seva trajectòria com a cap de l'Executiu gallec. A primers d'aquest mes, DonManuel, de 89 anys, va declarar que no pensava tornar a presentar-se com a candidat al Senat a les eleccions generals. No obstant aquest anunci, en diversos mitjans de comunicació ja començaven a treballar els experts encarregats de les necrològiques. ¿Astracanada o esperpent, senyorRamón María? Jo crec que les dues coses alhora. La notícia de la mort anticipada de DonManuelpotser m'animarà a escriure la crònica d'una mort anunciada, la meva pròpia, perquè ningú me la manipuli.
Periodista.
