El Prat, a punt per volar alt

Fa poc Barcelona va ser escollida capital mundial de la telefonia mòbil com a resultat d'un esforç col·lectiu capitanejat des del 2004 per l'ajuntament de la ciutat amb el ferm suport, durant tots aquests anys, de la Generalitat de Catalunya i del Govern d'Espanya. La transcendència econòmica de la decisió va significar una alegria per a tothom. I per a alguns, la satisfacció de comprovar que una de les principals raons de l'elecció de Barcelona enfront de París, Munic o Milà va ser l'excel·lent nivell d'infraestructures del nostre país.

Això m'ha portat a pensar en la falta de fonament real d'algunes de les crítiques que reiteradament sentim sobre la qualitat o la quantitat de les infraestructures; en particular, després d'aquests últims vuit anys de contínua inversió per part del Govern d'Espanya i del Govern de la Generalitat. És cert que hi ha encara carències que s'han de pal·liar i aspectes que s'han de millorar. I ens hi hem de posar i no abaixar la guàrdia. Però a vegades som tan crítics amb nos-

altres mateixos com a país que, en lloc de projectar una imatge positiva que generi confiança, dins i fora, estem fent un exercici de contrapropaganda, i això espanta possibles inversors. Recordo que, no fa gaire, en el debat públic semblava que les infraestructures -la seva absència, la seva ineficiència o la seva mala gestió- eren el principal problema del país i un llast per competir.

Com que la qualitat de les infraestructures ha estat fonamental per guanyar la capitalitat de la telefonia mòbil, segur que a aquesta valoració hi ha aportat molt la qualitat i les possibilitats de creixement de l'aeroport de Barcelona, que, per exemple, ha incrementat les connexions intercontinentals un 74% els últims quatre anys. I això m'ha portat a recordar el debat recurrent sobre la seva gestió. Aquest debat ha barrejat la raonable demanda de més capacitat per competir a través d'una gestió individualitzada i autònoma amb la demanda del mer control polític sobre la gestió de l'aeroport. Legítima i respectable demanda, sí, però que per si mateixa no garanteix un aeroport més competitiu al servei de l'economia catalana.

Avui, gràcies a les reformes legals impulsades pel Ministeri de Foment, l'aeroport continua mantenint la titularitat pública, alhora que és capaç de competir amb altres aeroports en igualtat de condicions. I això ho saben les empreses, de primera fila mundial, que formen els sis consorcis interessats a participar en el concurs per aconseguir-ne la gestió durant els pròxims 20 anys.

El consorci que guanyi el concurs per a la gestió de l'aeroport (espero que tots acabin presentant una oferta ferma el 31 d'octubre vinent) sap que:

•Tindrà llibertat a l'hora de fixar les tarifes. És a dir, podrà decidir lliurement totes les tarifes que es cobren a l'aeroport (bé siguin les que es paguen per l'aterratge d'un avió bé per l'hora del pàrquing) en el marc regulat per la directiva comunitària, amb les mateixes condicions que avui poden tenir els aeroports de Londres, París, Frankfurt, Munic, Roma, etcètera. En cas de desacord amb les aerolínies, l'autoritat reguladora independent arbitrarà la discrepància.

•Pel que fa a la capacitat d'invertir a l'aeroport, el gestor haurà de complir amb un programa mínim d'inversions definit en el pla director que ja està aprovat. A partir d'aquest mínim, tindrà llibertat per ampliar les inversions que desitgi realitzar en el marc del sistema de recuperació de les citades inversions a través de les tarifes. Tal com diu la directiva i exactament igual que qualsevol altre gestor aeroportuari europeu.

•Pel que fa alsslots, la normativa comunitària i el reial decret en tramitació deixen ben clar que la seva assignació és un tema de negociació exclusiva entre els gestors aeroportuaris i les companyies aèries, sense intervenció de l'Administració i sense la possibilitat de negar l'aterratge a cap companyia si hi ha capacitat, com és el cas.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I tot plegat, sense oblidar que les institucions catalanes tindran una participació determinant en el control d'aquesta gestió i en la fixació de les decisions estratègiques de futur a través del consell rector de l'aeroport.

Això ens porta a la certesa següent: després de les reformes que el Govern d'Espanya ha desenvolupat, l'aeroport de Barcelona té els mateixos instruments i les mateixes regles de joc que qualsevol altre per competir, i per això pot i s'ha de situar en la posició nacional i internacional que li correspon sense impediments. Avui podem dir que l'aeroport de Barcelona-el Prat està a punt per volar tan alt com la societat i l'economia catalana vulguin i sàpiguen impulsar-lo. Secretari d'Estat de Transports.