Mercè, malgrat tot

Les festes de la Mercè arriben avui al final després del recorregut més curt dels últims anys. Amb l'espectacle piromusical en homenatge a les columnes de Puig i Cadafalch de Monjuïc es tancarà una edició passada per aigua que haurà destacat especialment per una reducció del pressupost que ja s'havia advertit fa un any i que ara s'imposa com a absoluta necessitat, igual que en la majoria de festes majors del país. Tot i així, la Mercè continua sent un punt de referència i continua demostrant el seu gran poder de convocatòria. És cert que s'han planificat menys dies i que no hi ha hagut tantes actuacions de relleu internacional com en altres ocasions, però els escenaris de la ciutat, des de la plaça de Sant Jaume fins al Fòrum, des de les actuacions per a tots els públics fins a les propostes musicals d'avantguarda, passant per les referències més populars com la cavalcada o els gegants, han continuat sent imants que han atret una gran quantitat de barcelonins i visitants. A més a més, la Mercè s'ha desenvolupat, com l'any 2010, sense incidents destacables.

Aquesta Mercè ha estat la primera de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, en una línia de continuïtat institucional que ens indica, per una banda, el vigor de la mateixa festivitat cívica i, per l'altra, la necessitat -com així ha estat- d'un traspàs de poders que no alteri el futur i l'impuls de la ciutat, tant pel que fa al seu vessant lúdic com en el seu dia a dia quotidià.

La Mercè va començar dijous amb un esplèndid pregó de Joaquim Maria Puyal, una espècie deTomb per la vida que va incloure la banda sonora emotiva i sentimental de tota una època i que va concloure, com ja ho va fer Pep Guardiola al Parlament, amb una arenga a favor de l'esforç i la tenacitat, decididament optimista en temps foscos, advocant per una ciutat i un país que siguin capaços de superar els complicats moments actuals per esdevenirimparables en un futur immediat. I acabarà avui amb focs artificials (i amb l'última corrida de toros a la Monumental que tindrà, segur, polèmica servida). En qualsevol cas, com a ciutadans ens hem de felicitar i esperar que l'any 2012 torni una Mercè més dinàmica i participativa que mai. I, si és possible, amb una mica menys de crisi a sobre.