Gent corrent
Joan Palmarola: «Gaudí seria avui un radical independentista»
Estudiós de la maçoneria i Gaudí. Afirma que les obres de l'arquitecte estan plenes de símbols iniciàtics.
«Gaudí seria avui un radical independentista»_MEDIA_3 /
Tracto de distingir l'entrevistat, que espera puntual a les portes del parc Güell, entre una marabunta de turistes massa sorollosos. Joan Palmarola (Seva, Osona, 1942) es coneix fins a l'últim racó d'aquest jardí impossible que va dissenyar Gaudí en la seva plenitud artística.
-¿Vostè és maçó?
-Diguem que sí. He sigut president d'algunes lògies simbòliques i filosòfiques. Si vol, pot posar que sóc autor del llibreMasonería de perfección (grados 4º al 14º). Guía práctica para masones en activo.Per internet el trobarà.
-¿Què implica avui ser maçó?
-Una recerca espiritual i la defensa de la fraternitat. És el temps el que et dóna la pàtina del coneixement. Si el dimoni tingués només un any, no seria dimoni; l'enganyaria tothom. Hi ha molts ritus maçònics: n'hi ha d'esotèrics, socials, laïcistes, revolucionaris…
-¿Els maçons creuen en Déu?
-En general, creuen en el Gran Arquitecte de l'Univers.
-¿Vostè quantes vegades deu haver trepitjat el parc Güell?
-¡Buf!, incomptables. De vegades vinc amb petits grups per descobrir-los símbols iniciàtics. ¡El parc n'és ple! La meva passió per Gaudí va néixer fa uns 12 anys… L'escriptor Josep Maria Carandell és qui va defensar amb més fermesa la tesi d'un Gaudí iniciat en la maçoneria.
-¿I vostè la rubrica?
-Sí, i també iniciat en altres assumptes. L'espiritisme no devia resultarli estrany. El món de Rudolf Steiner i l'antroposofia tampoc li eren desconeguts, és segur.
-Però això es contradiu amb la seva profunda religiositat.
-Bé, això de l'extrema religiositat s'hauria de matisar. En la seva joventut, l'arquitecte va ser republicà i anticlerical.
-El nom de Gaudí no apareix en cap lògia de l'època.
-Un document que així ho testifiqui, firmat per set notaris, no existeix, per descomptat. Però la seva obra és plena de símbols. No hauria desenvolupat aquests símbols si no els hagués conegut.
-¿Per exemple?
-L'atanor, sobre l'escalinata de l'entrada al parc.
-¿El què?
-L'atanor o fogó de fusió. És un instrument, amb forma de trípode, que es feia servir als laboratoris alquímics. Al seu interior conté una pedra sense desbastar, en brut, que representa l'iniciat maçó. Quan li toca el sol a una hora determinada, produeix una ombra, una figura que fa un signe maçònic.
-¿Quin signe?
-Si veu l'ombra, ho entendrà.
(L'entrevistadora demana permís per encendre un cigarret).
SEnDEl 1904, Gaudí encara fumava puros havans. Hi ha una foto seva, a Montserrat, fumant a l'aire pur...
-¿Per què vostès, els maçons, són tan secretistes?
-Perquè no fa falta comentar això de l'ombra... ¿Veu aquell barret que corona el pavelló a l'entrada del parc? Representa unaAmanita muscaria, un bolet al·lucinogen.
-¿?
-L'escriptor anarquista Joan Llarch sosté que Gaudí podria haver ingerit aquest bolet per arribar a un estat alterat de la consciència. El dia en què va ser atropellat per un tramvia, la gent que l'envoltava va comentar que estava borratxo. I a la primera casa d'auxili, van anotar a la fitxa «e. em.»; és a dir, estat d'embriaguesa.
-¿És cert que li van trobar a les butxaques un grapat de fruita seca i un paper amb fragments de l'Apocalipsi?
-Gaudí era vegetarià i menjava molt poc. S'alimentava a base de panses, figues seques, nous, avellanes… Totes les coses de la seva vida les portava a la màxima radicalitat. Si avui fos viu, seria radicalment independentista.
-¿A qui votaria?
-No entraria en el joc de ningú. S'hauria de dissenyar un partit especial per a ell. Gaudí era molt radical, i no permetia que ningú li portés la contrària. O el mataves -en el sentit figurat, ja m'entén- o li donaves la raó.
Notícies relacionades-¿I què pensaria de la continuació de la Sagrada Família?
-Li saltarien les llàgrimes del riure perquè s'ha seguit al peu de la lletra el que ell volia. Amb la façana de la passió, em temo que no hi estaria tan d'acord.
