Esbravar-se a gust, però sense rambles

Aquest estiu va deambular pels circuits habituals i per alguna cadena de televisió la visió d'una torre del castell navarrès d'Olite. Torre de la qual no s'aclareix si deu ser o no la de l'homenatge, però que de ben segur s'ho mereix. L'ull de l'espectador, gràcies als del no se sap si espavilat o avisat càmera aficionat, ensopega, en pocs segons, a través de muralles i altres torres interposades, amb la rodona i emmerletada torre en què un senyor calb i no es diria que rodanxó, encara que ho pogués semblar, amb absoluta serenitat i calma, sense apassionaments previs, però eficaç i de manera ben conscient, sense cap mena d'especificació sobre l'hora en què s'estigui portant a terme la feina, a plena llum del dia, això sí, està fent bona la frase del dit i fet, sigui l'hora que sigui

¿Qui és i amb qui feia el fet? El senyor no deu ser capità, però sí que ha de ser untruenoa jutjar per la serenitat sorprenent amb què afronta l'episodi, i ella no deu ser Sigrid, però és rossa i s'inclina entre dos merlets. A ella l'hi clava mentre ella gesticula, ara com si resés, ara com si clamés al cel, encara que, tot s'ha de dir, sense excessius escarafalls. Es veu que no són del país. Ningú ho diria, almenys en un principi. Ell s'està a peu dret, a més de brandant l'escut i amb el desig desbordat, mentre ella li ofereix la popa, en posició que incita a navegacions sota superfície i es recolza, com ja es va dir, en l'obertura existent entre dos merlets de la torre.

Sigrid, és a dir, la recipiendària dels afanys del senyor que si no és rodanxó sí que és calb, si no és capità sí una mica tro, és l'alcaldessa d'un ajuntament belga amb majoria flamenca. El polvo, molt flamenc, si no va ser d'altura -que sí que ho va ser si considerem on va ser portat a terme, allà dalt dels enfilats-, ho està sent. Algú va col·locar a internet el vídeo tan furtivament filmat i les seves imatges estan donant la volta al món, davant la hilaritat de no pocs i la hipocresia de bastants.

Segons la majoria, es tracta d'un escàndol i l'alcaldessa hauria de dimitir de les seves funcions. Fent ús de les paraules finals d'un conegut text gallec que li va valer l'excomunió al seu autor i que lliurement es tradueix per a vostès: «…si aquest és el món que Jo vaig fer, ¡que el diable se m'emporti!». Ningú, que sàpiga i almenys fins al moment, ha condemnat el fill de mala mare que va sorprendre la parella en situació tan íntima i que, en comptes d'apartar la vista amb discreció i mirar cap a una altra banda, ha induït alvoyeurismeuna part important de la malaltissa humanitat.

Fins ara, quan unvoyeurque no ho era sorprenia algú fent l'amor en un rodal de joncs, roureda, platja o insòlit lloc on l'enxampés aquell desfici que tots coneixem i que, quan agafa, agafa de debò, de forma que ni els llocs més sagrats es respecten, mirava discretament cap a un altre costat i com a molt deia «ui, perdó» en veu molt baixa i mentre s'allunyava. Ara no. Ara ho grava i ho emet a internet perquè tothom demani que l'alcaldessa dimiteixi. El món està canviat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Només cal explicar per exemplificar-ho que en una localitat andalusa els ciutadans estan buscant solucions i no se'ls ha acudit res millor que pintar el poble de color rosa i proclamar-se, en cas d'aprovació per referèndum, la primera ciutat gai del món en franca competència amb urbs que no serà necessari citar per ser conegudes de tothom. Fins aquí podria ser lògic l'assumpte d'albergar amors fins fa poc considerats aberracions, perquè està vist que no tenim remei. El problema és, podria ben bé ser-ho, que, en el paroxisme del desig i de la imaginació desbordada s'ha vist a la televisió un senyor molt seriós exposant el disseny de la nova realitat que sorgiria: aquí la rambla Oral, la rambla Anal allà, la rambla del 69 més enllà, i així successivament denominats els bucòlics i arbrats llocs on poder esbravar-se a gust. ¿Serà molt demanar una torre de l'homenatge on els que es tem que aviat comencin a ser discriminats per raó de la seva heterosexualitat puguin esbravar-se sense que cap malparit els film? No se sap si el món està molt malament, però sí que es pot convenir, almenys, que està molt canviat.

L'arbre ja està en la llavor, diuen els textos ocultistes. Podem preguntar-nos quines llavors s'estan sembrant i quin sistema de valors comença a emergir sense que ens en estiguem adonant. Que s'esbargeixin al seu gust hetero i homosexuals, que ho facin sense ostentacions, com s'ha fet des que el món és món, excepte en conegudes i constatables excepcions, però que s'evitin les rambles. Llevat de casos d'intoxicació etílica o d'una altra índole, ningú es posa a orinar enmig del carrer, sinó que, en cas d'extrema necessitat, s'enretira, busca una cantonada o un mur una mica apartat i allà deixa via lliure als seus fluids corporals. ¡Follar dalt d'una torre! ¡Toca fer-se fotre…! I que això sigui notícia al mateix temps que la de la proposta de les rambles orals, annals i excuso dir fecals, ja que els cropòfils també hi voldran dir la seva i són igualment criatures del Senyor, és senyal que ja no tenim res millor a dir o, el que seria pitjor, que ja està tot dit. Llevat que, és clar, hagi estat cosa de l'estiu. Escriptor.