El torn
La destrucció dels espais públics
Des de fa uns quants anys patim un lamentable desprestigi dels valors públics, atacats sistemàticament en nom dels béns i dels interessos privats. Els mercats, els grups financers i les companyies privades de tota mena ataquen les propietats públiques i els estats mateixos. I els ciutadans també s'han afegit a la croada. La molt esmentada crisi de valors consisteix precisament en això: cada vegada hi ha menys valors públics comunament acceptats. I els valors privats són, per definició, opcions individuals que cadascú defensa pel seu compte, tant si són compartits per altres com si no.
La cosa, però, no acaba aquí. Perquè resulta que cadascú es creu legitimitat -la democràcia fa aigües per totes bandes- a mostrar en públic els seus valors i a demanar
Notícies relacionades- potser exigir- que siguin respectats per tothom. Ho comprovem quan tenim el mal gust de veure certs programes en què els participants parlen impúdicament de les seves vides privades -reals o inventades- i de les vides de tots els que se'ls posen al davant. Fan negoci amb les seves interioritats, de fet, amb les seves vísceres morals. Són programes d'èxit.
La plaga s'escampa i omple racons i carrers, que progressivament van deixant de ser espais compartits per esdevenir la propietat privada de qualsevol. Així, els cotxes (sobretot d'homes) aparquen sense cap respecte pels altres i pol·lueixen l'ambient amb músiques agressives. I en els darrers anys, el telèfon mòbil ha esdevingut l'eina de desinhibició massiva per excel·lència: ¿per què hem d'aguantar converses íntimes, professionals o insuportablement inútils en els trens i en els transports públics? ¿No hi podríem estar en silenci? Compartir el valor del silenci, ¿no podria ser un últim reducte de civilitat i bon gust públics?
