TVP: ¿la veu del seu amo?

La P del títol no és cap error tipogràfic. Es tracta de la P de públic. Podia posar l'E d'Espanyola, ja que és a TVE on s'ha produït l'escàndol, però vull estendre la reflexió a totes les televisions públiques. El que ha passat al consell d'administració de TVE és inaudit.

Que una consellera proposi permetre als consellers introduir-se en la feina de preparació dels informatius, donant-los la possibilitat d'alertar o d'influir en el seu contingut, ja sembla increïble. Que es discuteixi la proposta i sobretot que s'aprovi per una àmplia majoria (cinc a favor, dos en contra amb quatre abstencions igualment responsables) ja entra en el terreny de l'extravagància. Ho confirma el fet que poques hores després es convoqués novament el consell i unànimement es revoqués la decisió. ¡Tot plegat, edificant! No insisteixo en el tema. Ja s'ha fet. Però vull fer tres consideracions sobre aquesta qüestió.

Primera. La funció i la independència dels consells. Se suposa que a les televisions públiques aquests òrgans tenen la funció de gestionar l'empresa i de vetllar pel compliment dels objectius per als quals van ser creades les cadenes. I també se suposa que estan formats per persones independents escollides pels seus coneixements i el seu «reconegut prestigi». En aquest cas, la seva independència ha quedat absolutament demostrada. El repartiment de posicions en la votació únicament va tenir a veure amb els orígens polítics del nomenament. Van votar sí els consellers proposats pel PP i per CiU i es van abstenir els del PSOE i ERC. Va ser suficient que les cúpules de tots aquests partits, després de recordar la independència dels seus consellers, manifestessin la seva total disconformitat amb la mesura, perquè tots s'apressessin a canviar dòcilment el seu vot. Jo crec que, per molt menys que això, tots haurien d'haver dimitit. ¡Un bon estalvi a la vista, amb la falta que fa!

Segona. Les funcions de les televisions públiques. En un mercat cada vegada més dominat per les privades, aquelles tenen tres finalitats: l'oferta d'una programació de qualitat des d'un punt de vista cultural, qualitat que va disminuir escandalosament amb les televisions comercials; l'oferta d'uns serveis informatius rigorosos i plurals davant de l'evident biaix partidista de la immensa majoria de les privades; i (especialment important a Catalunya) la garantia d'una àmplia oferta de programació en les llengües no castellanes. En aquelles àrees d'Espanya que tenen llengua pròpia, aquesta tercera finalitat reclama, i justificaria per si mateixa, l'existència de canals autonòmics, encara que no els eximeix de complir les altres dues.

Tercera. Crec que per a les televisions públiques la segona finalitat, oferir uns serveis informatius rigorosos en la informació i plurals en l'opinió, s'ha de considerar fonamental. Però la realitat és ben diferent. El nivell d'objectivitat informativa de les televisions públiques a tot l'Estat és molt baix. Evidentment amb excepcions, sembla que una gran majoria dels governs ha considerat la seva televisió no com un servei al país, sinó com un servei al Govern o al partit que el sustenta, i aquesta consideració ha provocat una disminució en l'exigència de rigor i objectivitat. Les dues ciutats que més visito de la resta d'Espanya són Madrid i València, i la meva experiència personal amb les respectives televisions autonòmiques ho confirma plenament. Això s'agreuja si s'afegeix la inexistència d'òrgans externs al Govern per al seguiment dels continguts. Per cert, compte amb el projecte del Govern català de modificació del Consell de l'Audiovisual (CAC), que podria ser un pas enrere important que perjudiqués el nivell relativament acceptable de rigorositat informativa de TVC.

Vull posar de manifest una paradoxa. Com més augmenti la independència de les televisions públiques, i més s'incrementi la seva objectivitat, menys aconseguiran els governs tenir-les al seu servei i potser menys interessats estaran a finançar-les, a dedicar-los una part dels seus recursos pressupostaris, avui dia minvats. Aquelles televisions autonòmiques que, de les tres finalitats indicades, no tinguin la tercera (llengua pròpia) i no estiguin entusiasmades amb la segona (imparcialitat) probablement deixaran de tenir raó de ser i a més deixaran de tenir diners. La meva previsió és que per aquest costat es produirà una disminució de l'excés d'oferta que hi ha actualment.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un toc final. És un error exigir únicament als mitjans públics nivells de qualitat informativa. També s'ha de considerar el que passa en el camp dels mitjans privats. La llibertat de premsa i d'expressió ha de permetre una amplíssima gamma d'opinions i una total diversitat de punts de vista. Però la pluralitat en l'opinió (la línia de la qual decideix la propietat i la direcció del mitjà) no s'ha de confondre amb la falta de rigor en la informació i el falsejament de la realitat que tan sovint veiem. Aquest no és un problema polític ni econòmic, sinó professional, i correspon als periodistes i als seus òrgans col·lectius abordar-lo.

*Enginyer, exministre i exdirector general de la CCRTV.