El Govern ha incomplert la llei

No només la crisi està marcant el pèssim final del Govern. A més d'aquest desgavell, que ha aconseguit incrementar dia a dia, se li haurà d'atribuir que tampoc ha complert alguns compromisos, entre ells els d'una llei que ell mateix va promoure.

El Congrés dels Diputats va aprovar l'any passat la llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual (LGCA), en què el títol cinquè estableix la creació de l'autoritat independent del sector audiovisual, l'anomenat Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA). Han passat 18 mesos, temps més que suficient, i no s'ha fet res. Ja s'han dissolt les Corts, però el CEMA segueix sense existir.

Espanya continua sent l'únic Estat de la Unió Europea que no disposa d'una autoritat independent per regular i supervisar l'activitat de la comunicació audiovisual, a l'estil del CSA francès o l'Ofcom del Regne Unit, entre molts altres. L'excepció espanyola prefereix que aquesta supervisió la segueixi exercint un ministeri, opció que comporta un deplorable intervencionisme sectari en el sector audiovisual d'àmbit estatal per part del Govern central. Perquè si no hi ha CEMA ha de ser el mateix Govern qui garanteixi els objectius de la llei, però aquesta no és una fórmula idònia. Així ho ha entès tot Europa, excepte Espanya, al crear i desenvolupar instruments independents dels governs per a la consecució d'aquests objectius.

Però el problema és més complex. Perquè aquesta llei es va tramitar, entre altres raons, per complir amb un imperatiu legal europeu. Ho recorda el seu preàmbul quan diu: «Així mateix, aquesta llei suposa un alineament amb les directives, comunicacions, decisions i recomanacions de les institucions europees sobre els serveis públics de radiodifusió en relació (¿) amb el control per organismes reguladors independents del compliment de la missió de servei públic encomanat». I ho confirma la seva disposició final cinquena: «Mitjançant aquesta llei s'incorpora a l'ordenament espanyol la directiva 2007/65/CE del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre del 2007».

Doncs RES de res. S'acaba la legislatura i el CEMA no s'ha creat. Això col·loca Espanya en risc de ser denunciada per infracció de la normativa europea ja que és impossible que pugui col·laborar en la coordinació amb altres organismes reguladors independents dels altres estats per facilitar a la Comissió Europea informació sobre l'aplicació de la directiva. El Parlament Europeu espera un informe d'aquesta Comissió abans del dia 19 de desembre. Si Espanya no disposa d'un organisme regulador independent, té un molt difícil encaix en tot aquest tràmit, com també serà impossible que formi part de l'EPRA (Plataforma Europea d'Autoritats Reguladores, en les seves sigles en anglès), que engloba els organismes independents i que es reunirà a Brussel·les del 5 al 7 d'octubre a invitació del CSA belga. Absència més inexplicable encara quan són membres de l'EPRA els consells audiovisuals de Catalunya, Andalusia i Navarra, mentre que Espanya, sempre amb governs tan agressivament gelosos de les seves competències, ni hi és ni se l'hi espera.

A part d'aquestes qüestions, s'ha de recordar que els grans perjudicats per aquest incompliment són els ciutadans. Sense una autoritat independent que garanteixi la legalitat de l'oferta televisiva és fàcil vulnerar els interessos informatius dels consumidors de mitjans audiovisuals d'àmbit estatal. És d'ingenus creure que el Govern espanyol pot garantir una RTVE respectuosa amb el pluralisme, cosa a què l'obliga la Constitució, quan el mateix Govern és part del pluralisme. No obstant, Espanya continua apostant per la confusió entre ser jutge i part, malgrat que la llei ho prohibeix. Si en vigílies d'unes eleccions el consell d'administració de RTVE, nomenat pels partits polítics, ha intentat controlar els seus informatius mitjançant l'accés al sistema informàtic d'edició, quina necessitat tan gran hi ha d'una autoritat independent. S'ha d'alliberar els mitjans de comunicació públics del poder polític.

Ara s'incompleix la LGCA, però fa alguns mesos ja va ser desvirtuada des de fora, quan els parlamentaris van aprofitar la reforma de la llei electoral (LOREG) per incorporar una modificació que obliga els mitjans de comunicació privats a renunciar a la seva línia editorial durant els processos electorals, i se'ls sotmet com si fossin públics al sarcasme dels blocs electorals. Un autèntic atac a les llibertats d'expressió, d'informació i d'empresa amb què la Constitució tutela la funció dels mitjans privats i que anul·la una de les més importants innovacions de la LGCA: diferenciar el sector privat del públic limitant a aquest últim el servei públic i el seu consegüent pluralisme intern. Com vaig analitzar en un article del mes d'abril: van disparar contra la llibertat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ja s'ho poden creure. A Espanya hi segueix faltant el CEMA. Això sí, sempre que l'elecció dels seus membres no respongui a les perverses intencions de les quotes. El CEMA només valdrà si és independent.

*Periodista. Exvicepresident del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.