Molt de compte

Segurament va ser fruit de la impotència i de la impossibilitat de superar una situació molt adversa, però el gest va sorprendre el món: en una reunió pública i davant de desenes de càmeres, el primer ministre grec,Geòrgios Papandreu,va ficar el dit a l'ull al número dos de la cancellera alemanya, el ministre d'Economia,Philipp Rössler.Certament, la reunió era molt tensa: Grècia no està en condicions de pagar el seu deute, i ha de ser molt dur que l'oponent, per mesurat que sigui, faci públiques les teves misèries.

Molt aviat, a Atenes els manifestants van enarborar banderes amb l'eslòganPapa, el teu dit ens assenyala el camí, frase ja gairebé tan famosa com el«nenikékamen»(hem vençut) deFilípidesdesprés de recórrer els 42,195 quilòmetres que separen Marató d'Atenes i just abans de caure mort. A Grècia, informadors, analistes i tertulians no paraven d'argumentar a favor del gest del primer ministre que es trobava en dificultats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un mes i mig després, el jutge únic del Tribunal de la Unió Europea va sancionar molt lleumentPapandreui, a més a més, va amonestar (és ben cert que en grau menor)Rössler,que, sorprès pel gest del primer ministre grec, només li havia clavat un clatellot com a tota resposta. El jutge únic, admirador de l'esplendorós passat civilitzador de la Grècia d'AristòtiliPericlesi de les gestes narrades perHomer, va ser condescendent ambPapandreu. El veterà jurista va semblar que era de l'opinió que la història demostra que cal preservar el rampell vehement grec per sobre de la meticulosa eficiència alemanya.

A aquestes altures del somni, em vaig despertar. Alterat i xop de suor, però reconfortat perquè tot havia passat en l'àmbit de la política europea i en el context d'una crisi econòmica que amenaça de carregar-s'ho tot. Imaginin-se si una cosa com aquesta arriba a passar en el terreny de l'esport.