Parla'ls de ducs i duquesses

Mentre es casa una dona de 85 anys que passa per ser la propietària d'una de les fortunes més grans d'Espanya, llegeixo una notícia sobre un estudi que diu que les persones més grans de 65 anys que són vídues encara es casen poc, a casa nostra. L'informe constanta que és una tendència que canvia perqué les persones d'aquesta edat volen refer les seves vides perquè no volen estar soles. Només a Catalunya, cada any, més de 1.200 persones tornen a fer el pas de passar per l'altar. El document també revela que ho fan més els homes que les dones, però continua sobtant que si no ho fan més això de casar-se en segones núpcies és per les herències. O, més ben dit, per la por dels fills de perdre els drets sobre el patrimoni familiar, aquest és el veritable moll de l'òs. Justament un tema que, segons sembla, la duquessa ja va deixar lligat i ben lligat abans de casar-se per tercera vegada. Resulta que aquest estiu ja va donar als seus fills el seu patrimoni immobiliari, tot i que en manté l'usdefruit, és a dir, que té dret a aprofitar-se del que n'obtinguin, i deu ser un bon pessic.

Per a una de les més grans terratinents de l'estat, segurament, això dels calés no deu suposar cap gran maldecap, però m'imagino que per a la majoria de vidus i vidues sí que ho és i més quan els fills recorren a tos els recursos legals o no -com ara incapacitar-los- per satifer els seus propis desitjos passant per sobre, ignorant completament, la voluntat manifesta de ser feliç d'un dels seus progenitors. A tots aquests vidus i vídues que han de fer mans i mànigues per viure amb dignitat el tram final de les seves vides i que, a sobre, han de patir el xantatge emocional al qual els poden sotmetre els fills, i una falta de respecte generalitzada, parla'ls a aquesta gent de ducs i duquesses. No s'ho mereixen.