La roda
La banca espanyola i les ajudes
Aquests dies que es discuteix fins on arribarà la recapitalització de la banca europea, el Govern s'hauria de desprendre dels complexos amb què ha actuat fins ara per enfrontar-se a la crisi financera. Si hi ha oportunitat, si la resta dels governs europeus ho accepten, els bancs i les caixes s'haurien de beneficiar d'aquestes injeccions de capital, encara que ara mateix no tinguin problemes. Al marge de si són les entitats més sanes de la UE, com s'ha sostingut durant tant de temps, els actius immobiliaris que han hagut d'absorbir són tan tòxics com el deute grec. La prova està en el fet que en aquests moments ningú és capaç de precisar el seu verdader valor de mercat, igual que amb els bons grecs.
I no es tracta de buscar ara culpables d'aquesta situació, però convé recordar que si aquí hi va haver una bombolla immobiliària va ser perquè teníem uns tipus d'interès molt baixos, massa per a la nostra economia. I era així perquè el BCE ho propiciava per afavorir l'economia alemanya que encara arrossegava els grans costos d'una reunificació feta de forma tan discutible com precipitada, a la vegada que imprescindible.
Espanya no ha generat un deute públic excessiu, encara que sí que va registrar un dèficit molt alt quan va tractar, com tants altres, de sufocar la recessió amb diner públic. El pecat capital ha estat un sector de la construcció inflamat per una demanda enlluernada per uns diners que gairebé no costaven res i per la creença que el cicle es mantindria i que els preus sempre anirien cap amunt. I ara, quan la banca s'ha convertit en el primer agent immobiliari del país, és possible que s'obri l'oportunitat de donar-li el mateix tractament que reben els bancs sobreexposats a Grècia. Des d'aquest punt de vista, el Govern espanyol hauria de lluitar perquè, tal com fan les agències de qualificació quan es refereixen al perill dels actius immobiliaris, la UE també els tingui en compte des d'aquesta perspectiva.
