Sanitat: així, no

El bombardeig de retallades indiscriminades a què està sotmesa la sanitat catalana, només amb una finalitat econòmica i sense tenir en compte les repercussions en els seus professionals i en la població en general, suposa una mesura arriscada que, ben segur, comportarà un deteriorament global del sistema, amb una precarietat laboral creixent i una pèrdua de qualitat i de serveis irremeiable.

Vull recordar que l'actual situació ve precedida d'un model sanitari heretat de l'antic Insalud, que els professionals hem situat com un referent d'excel·lència i d'eficiència reconeguda dins i fora de casa nostra, malgrat patir un dèficit pressupostari crònic i uns dels salaris més baixos del nostre entorn europeu al llarg dels darrers 20 anys.

Davant d'aquestes circumstàncies, em pregunto per què la sanitat ha de pagar els plats trencats dels despropòsits polítics d'aquests anys i del malbaratament de cabals públics per part dels gestors que, sense cap mena de responsabilitat, han abocat Catalunya a la ruïna. I el més sorprenent és que aquest any la resta de les comunitats autònomes compliran amb el dèficit públic sense tocar la sanitat.

¿Per què, si un parc de bombers no té sortides o una caserna dels Mossos d'Esquadra no té activitat nocturna suficient, a ningú se li acut de tancar-los? Seria sotmetre la població a riscos innecessaris, però en sanitat tot s'hi val: es tanquen centres d'atenció primària (CAP) i quiròfans sense cap mirament i sense preocupar-se de les repercussions sanitàries i socials que se'n puguin derivar. Tenim un entramat social en què l'envelliment, l'atur i la immigració són el nostre pa de cada dia i aquestes retallades afectaran greument aquest grups socials.

¿Com se li ocorre a l'Institut Català de la Salut (ICS) obligar els seus 40.000 treballadors a prestar diners a 0% d'interès, sense concretar els terminis de devolució, i al cap de cinc dies dir que aquestes mesures no són del tot adients i proposar una retallada de la paga de Nadal? És que no han pensat que darrere d'aquests professionals hi ha famílies, hipoteques i compromisos econòmics?

¿Com pot ser que a finals de setembre els hospitals de la xarxa sanitària concertada -coneguda com a XHUP- rebin un escrit del Servei Català de la Salut (CatSalut) en el qual se'ls comunica que la part pressupostària a cobrar aquest mes queda reduïda al 65% i que s'intentarà fer l'esforç per poder pagar al llarg de l'últim trimestre d'enguany el 35% restant?

¡Quina disbauxa i quina improvisació! ¿Com són possibles tants disbarats? Entenc que estem immersos en una crisi profunda, que la crisi financera global està portant Espanya i Catalunya a una situació que no s'havia viscut mai, però, si us plau, seny i responsabilitat. Sí, responsabilitat perquè vostès, els polítics-gestors, són els que van planificar i van implementar aquest sistema sanitari que ara fa aigües per tot arreu, i vull recordar que moltes d'aquestes persones ja hi eren en aquells temps amb càrrecs de responsabilitat. Les retallades que ara s'anuncien afectaran els hospitals terciaris que són referència per a la resta de centres més petits. Si s'afecten els vaixells insígnia dels hospitals catalans, ¿què passarà amb la resta?

Ara bé, en cap moment he percebut que s'aprimi l'estructura de gestió del sistema -amb el CatSalut al davant, seguit de l'ICS-, les patronals del sector, les gerències territorials, els consells d'administració de les empreses públiques sanitàries, les empreses sanitàries intermediàries i un seguit de fundacions i consorcis vinculats i finançats per la sanitat pública.

No qüestiono que el sistema públic de salut necessiti un procés de reordenació, però el que poso en dubte són les formes i els temps, la manca de criteri clínic en la presa de decisions i la poca valoració de les repercussions de les retallades.

És evident que cal una reordenació basada en el territori, l'equitat, la sostenibilitat i l'eficiència del sistema sanitari públic, amb una atenció primària potent i resolutiva que descongestioni l'arribada de pacients als centres hospitalaris de referència i amb una xarxa sociosanitària solvent que ajudi en el drenatge de pacients ingressats als hospitals.

Però, perquè tot això sigui possible, hi ha una primera premissa que s'ha de complir: el sistema sanitari ha de treballar amb un programa informàtic comú i una historia clínica única, amb la finalitat que tota la informació flueixi de manera àgil i eficaç entre qualsevol centre sanitari públic de Catalunya.

NOMÉS així els metges i la resta de professionals sanitaris podrem fer el seguiment dels processos clínics, tant hospitalaris com d'atenció primària, i tenir el control exhaustiu de la medicació de cada pacient per prevenir sobredosificacions i efectes secundaris, així com per evitar la duplicitat de proves diagnòstiques.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Per concloure, senyors polítics. La sanitat no és culpable de les seves desafortunades gestions al llarg de tots aquests anys de democràcia. Podem millorar el model i fer-lo més eficient, però no com s'ha fet fins ara. Així, no!

*President de Metges de Catalunya.