El torn
Des de dins o des de fora
Tot el que pot ser potencialment global, més d'hora que tard acaba essent global. També les mobilitzacions dels indignats, com es va veure dissabte passat, tot i que, de moment, la globalització només abraci el vell primer món. La indignació multifocal que va entrar en erupció fa set mesos té corda per a estona.
En essència, aquest magma heterogeni que està dient¡prou! es canalitza en dos grans corrents: una crítica contundent al funcionament de la democràcia i una crítica rotunda al capitalisme financer i especulatiu. I les retallades de l'Estat del benestar que van i vénen d'un corrent a l'altre. En relació amb el sistema democràtic, les mobilitzacions saben que s'ha de treballar des de dins: forçant canvis en la llei electoral, exigint un rendiment de comptes més rigorós dels electes, limitant mandats, inhabilitant per a la política els gestors públics nefastos. Promovent ILP, constituint agrupacions d'electors, forçant les cúpules dels partits des de les bases, utilitzant a fons els mecanismes de participació. Actuant democràticament perquè la democràcia millori; perquè si creix la distància entre ciutadania i institucions democràtiques, els governants acabaran perdent la legitimitat, però no el poder. L' alternativa a una democràcia de mala qualitat només pot ser una democràcia de més qualitat. I aquesta millora qualitativa no la podem construir des de fora per aplicar-la quan estigui a punt, sinó que l'hem de construir a les associacions, als consells de districte, als ajuntaments, als governs nacionals, a Espanya, a la Unió Europea.
Tampoc canviarem el comportament dels taurons financers fent-nos banquers nosaltres, però potser podem fer-ho si construïm unes institucions polítiques més sòlidament democràtiques que comptin amb un suport exigent de la ciutadania. La política ha de tornar a manar sobre l'economia.
