El torn
L'home de la pistola d'or
No és fàcil posar-se a la pell del milicià que va gravar amb un telèfon mòbil la mort deGaddafi.El líder libi ferit, brut de sang, sacsejat, vilipendiat i maltractat per aquells que el van combatre; i, en ple aldarull, un home filmant la mort del dictador per a la posteritat. Vivim temps en què tot va molt de pressa, i en què el poder de la imatge ho és tot. En el tumult de Sirte es llegeix molt odi acumulat, però també s'endevina algú amb suficient sang freda per gravar les imatges d'un linxament que mostra la crueltat de la guerra.
Estem acostumats que els dictadors fugin abans que el vaixell s'enfonsi. Pacten amb el dimoni per anar-se'n a un luxós palau envoltat de filats espinosos. Un món a part, un exili daurat. Però, després de més de 40 anys en el poder,Gaddafi
es va quedar sol davant la mort, sense aliats, en uns anys en què la història s'accelera als països àrabs. S'ensorren governs, cauen dictadors que se sospitaven eterns i el poble content s'apodera del futur sense saber ben bé què en farà.
Notícies relacionadesTampoc resulta gens fàcil posar-se en el lloc dels milicians que van trobarGaddafiamagat en una claveguera, «com una rata», va dir un d'ells. Ni tampoc en el del milicià que exhibia orgullós davant les càmeres una pistola d'or que, segons va dir, pertanyia al dictador.
La pistola d'or resumeix molt bé la dictadura deGaddafi:un còctel de terror i amenaces ornat amb tota mena de luxes per al dictador. Les pistoles d'or pertanyien abans al món de la ficció, al territori James Bond, però els dictadors d'avui, divinitzats per ells mateixos, han embogit fins a apostar per una realitat megalòmana. Fins que la pistola d'or acaba en mans d'un milicià que l'exhibeix com el millor símbol de la caiguda deGaddafi.
