Ajudes per a un món millor

El 14 de juliol del 2011 vaig ser a Somàlia. Allà vaig veure dotzenes de nens a coll de les seves mares, esperant les racions d'aliments que proporcionen les oenagés. Abans, al febrer, quan vaig ser a Addis Abeba, vaig visitar l'Ethiopian Commodity Exchange, la borsa etíop de matèries primeres, un mercat vinculat amb el de Chicago i altres borses de matèries primeres, que intenta fer d'Etiòpia un mercat global d'aquests productes. Mentrestant, la primavera àrab ha fet desaparèixer alguns règims arcaics i autoritaris i ha posat les mirades i l'esperança en la democràcia i la prosperitat.

Això demostra que Àfrica, com la resta del món en desenvolupament, no és una realitat única. Aquestes històries demostren que no hi pot haver un plantejament únic de la política de desenvolupament i, a més, reclamen una nova orientació en la manera de gestionar l'ajuda.

La UE és el líder amb diferència en ajuda al desenvolupament. Junts aportem més del 50% dels 100.000 milions d'euros que es destinen cada any a ajudes en tot el món. En podem estar orgullosos: al llarg dels anys, hem ajudat centenars de milions de persones a sortir de la pobresa, oferint aliments, educació, assistència sanitària i accés a l'aigua. Però això també comporta responsabilitats, com aconseguir que la despesa sigui més eficaç, concentrar-la en els sectors pertinents i utilitzar-la de manera òptima per incidir el màxim possible.

Sobre tot això, la setmana passada vaig presentar un programa per al canvi on proposo la direcció que la política europea de desenvolupament ha de seguir els pròxims anys. La meva idea bàsica és que l'ajuda és una qüestió de solidaritat i col·laboració amb els països receptors, que ha d'establir les bases sobre les quals un país es pugui llaurar un futur sòlid. L'ajuda ha de ser un catalitzador, no la panacea.

¿Quines són aquestes bases?

En primer lloc, els moviments populars del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient han posat en relleu que els avanços en educació, sanitat o construcció de l'Estat són una condició necessària, però no suficient, per garantir un creixement sostenible. Tot això ha confirmat que el desenvolupament requereix democràcia i bon govern. Per tant, proposo reforçar el vincle entre les ajudes de la Unió Europea i el respecte de l'Estat de dret i dels drets humans. Oferirem suport general al pressupost d'un país només quan la nostra relació es basi en la credibilitat i la confiança.

EN SEGON LLOC, vull que l'ajuda de la UE es concentri en sectors estratègics, que siguin vitals per al creixement incloent i sostenible, i en els quals la UE aporti un clar valor afegit. Per una banda, penso en l'agricultura i la seguretat alimentària. Per l'altra, en l'accés a l'energia neta. L'actual crisi alimentària és un agut recordatori que cap país es pot desenvolupar sense alimentar la seva població. En un futur no gaire llunyà, el nostre planeta haurà d'alimentar 9.000 milions de persones. La UE ja és un dels líders en ajuda alimentària. Però hem d'augmentar la nostra capacitat d'incidència en aquest àmbit, que té un fort efecte multiplicador sobre les economies dels països en desenvolupament i, al mateix temps, ofereix possibilitats de prevenir el canvi climàtic i adaptar-s'hi.

El segon àmbit prioritari és l'accés a l'energia. En el present, l'equivalent a la suma de les poblacions europea i africana, 1.400 milions de persones, no tenen accés a l'energia. Això és un gran error en el potencial dels països en desenvolupament, ja que els països amb sistemes energètics de baix rendiment perden entre l'1% i el 2 % del seu potencial de creixement. Aquests països desaprofiten un gran potencial en el desenvolupament d'energies renovables que els ajudaria tant a lluitar contra el canvi climàtic com a crear llocs de treball i creixement. Òbviament, en aquests dos sectors, les subvencions no són suficients per si mateixes. Per això, fomentaré fonts de finançament innovadores i, en particular, la combinació de subvencions i préstecs de les institucions que financen el desenvolupament.

En tercer lloc, seguirem recolzant l'educació i la salut per consolidar els avanços aconseguits al llarg dels últims 10 anys. Estic convençut que, si volem que les nostres ajudes siguin eficaces a llarg termini, el creixement s'ha de redistribuir amb equitat. El Brasil és una de les històries d'èxit en aquest sentit, enllaçant resultats econòmics impressionants i grans inversions en protecció social.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

AQUEST ÉS UN programa ambiciós que adaptarem a les necessitats i els reptes de cada país. Estic convençut que pot conduir a l'èxit si s'aplica en col·laboració amb els països receptors i en coordinació amb altres donants. En tot cas, no és una batalla perduda, ja que l'ajuda és una inversió intel·ligent en el nostre futur comú. La lluita contra la pobresa en altres països és, de fet, la millor pòlissa d'assegurances perquè la UE asseguri un món més estable, obert i pròsper.

*Comissari de Desenvolupament de la UE.