El turno
Primer són les persones
DSSRquna manera o altra, totes les principals formacions polítiques del nostre país s'han omplert la boca amb la utilització d'aquesta frase. Quan es parla de persones s'entén que es fa referència a totes les persones, no a una part. Aquestes formacions polítiques també coincideixen a afirmar que la prioritat han de ser les persones més modestes i les més necessitades. Doncs bé, a mesura que la crisi econòmica avança, aquesta prioritat també es va oblidant i són pocs els que avui s'escandalitzen de veure persones remenant els contenidors de les escombraries per poder menjar. Les entitats que es dediquen a atendre el que avui s'anomena el tercer sector social han posat el crit al cel i afirmen que Catalunya s'enfronta a un desafiament humanitari sense precedents, perquè veuen que l'esdevenidor serà molt complicat.
No és qüestió aquí de donar prioritat a les polítiques socials en detriment de les econòmiques, però sí que unes i altres han d'anar paral·leles. Si no s'arregla la situació econòmica, difícilment es podran tirar endavant les polítiques socials; però, si per arreglar la situació econòmica s'ha de deixar una bona part de la població en estat de màxima pobresa, voldrà dir que anem molt malament. Cercar la solució en la solidaritat i en la responsabilitat directa dels ciutadans tampoc és cap garantia. Hi pot ajudar, però ben poca cosa farem si comptem solament amb la bona voluntat dels ciutadans.
Cal recordar que l'expresidentPujol,inspirat en la filosofia personalista d'EmmanuelMounier,va aconseguir la implantació d'un Estat del benestar considerat a Europa de bon nivell i de bona qualitat, i que els posteriors governs han continuat. El seu eslògan famós era:Primer Catalunya, i a Catalunya, primer les persones.No el malbaratem.
