Reconeixement a TVE
Abans que acabi la campanya electoral potser és oportú fer un reconeixement a TVE, als professionals que treballen en el dia a dia d'aquesta empresa -ens- pública, als directius que ha tingut en els últims anys i a la gent que ha impulsat durant dues legislatures un canvi radical, no exempt de sacrificis, inclosa una important retallada de plantilla per millorar els seus números. I tot plegat enmig d'incomprensions i pressions tremendes, com va quedar de manifest amb la temptativa del seu consell d'administració -on s'asseuen representants dels partits parlamentaris- de controlar les notícies.
Mai fins ara aquest país havia tingut una informació de tanta qualitat, en tots els sentits, emesa des d'un mitjà públic. No és necessari evocar el període vergonyós del "CE CE O O" d'aquell cap d'informatius de TVE, però el seu record queda sobretot entre els professionals com a mostra de la barra amb què es pot exercir el poder. La manipulació que es va aplicar sobre aquella casa en les dues legislatures que va governar el PP, en especial la segona, va ser històrica. I és fàcil imaginar que aquests temps tornaran si els populars guanyen el 20-N. El PP ha acusat insistentment l'actual TVE de parcialitat i li ha negat el pa i la sal, fins al punt de perseguir una de les seves periodistes més solvents, Ana Pastor, i de negar-se a fer en els seus platós l'únic debat entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. Tota una declaració programàtica dels seus plans.
És curiós que es produeixin aquestes acusacions quan si alguna cosa fa malament la direcció d'informatius de la casa és precisament donar un excessiu protagonisme als partits de l'oposició, en especial al PP. No té sentit intercalar les notícies de les resolucions d'un Consell de Ministres, per exemple, amb l'opinió d'un partit sobre aquestes qüestions quan ni tan sols ha tingut temps de conèixer-les amb detall. És com minutar durant tota la legislatura els temps en antena dels partits, igual que en la campanya electoral. En això, TVE ha estat escrupolosa -entenent erròniament els escrúpols- fins a l'avorriment.
Notícies relacionadesConvé aclarir que encara que el dirigisme del PP quan estava en el poder no té més parangó que el de les televisions autonòmiques on ara governa, no és, ni ha estat, l'únic partit a utilitzar la televisió pública segons la seva voluntat. José Luis Rodríguez Zapatero va ser l'impulsor, o consentidor, de la transformació històrica de TVE, però això no vol dir que el PSOE no l'hagi usat per als seus propòsits. Els qui tenen una certa edat recordaran la campanya del referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN del 1986, en què els mitjans públics van posar tota la carn a la graella amb molt pocs miraments per aconseguir que Felipe González capgirés l'opinió pública i sortís triomfant d'aquella aposta tan arriscada.
És més que probable que la plena normalització democràtica de TVE respongui a la candidesa del fins ara president del Govern. Un altre polític més versat potser no s'hauria ficat en aquesta aventura, però de totes maneres benvingut sigui aquest voluntarisme, perquè gairebé ningú renuncia a disposar dels mitjans públics quan arriba al poder. No passarà molt de temps abans que trobem a faltar la informació que serveix la televisió pública que ara coneixem.
