El cavaller infatigable
Rajoyés d'aquelles persones que no se sap gaire si van o si vénen.És ambigu i conciliador, però sobretot és resistent. Així com alguns necessiten entrenar aquestes facultats, per a Rajoysembla que són innates. Les porta a la sang.Això li permet lidiar de manera meravellosa en territoris hostilsen els pitjors moments i controlar els atacs interns. Passi el que passi, es digui el que es digui, Rajoy resisteix i, és més, mana.
Ha aconseguit una unió en el partit que semblava impossible després de les eleccions del 2008. Les imatges al balcó deGénovaabraçat a la seva dona semblaven un adéu a la política. Després de dues derrotes i molt debilitat, Rajoy va respirar profundament i amb la seva serenitat habitual es va dir:"Ara no me'n puc anar. I tampoc em faran fora".
Va demostrar que tenia set vides.Va aconseguir resistir malgrat els intents d'algun pes pesant del partit d'enderrocar-lo.Molts haurien desistit. Ell no. El somni que fa tres anys semblava impossible ara està a punt de complir-se: conquistar la Moncloa. En política, com en la vida, pot ser més important saber encaixar que donar.
