Davant l'homenatge a Miguel Núñez
Recuperar la dignitat de la política
La democràcia depèn del coratge, la responsabilitat, l'honradesa i la voluntat de progrés dels polítics
Recuperar la dignitat de la política_MEDIA_2 /
El descrèdit dels polítics i dels partits és evident. És injust considerar igual tots els polítics i encara més afirmar que tots o la majoria són corruptes. Però en política la realitat és sobretot el que sembla. I la desconfiança d'una gran part de la població és greu per a la democràcia, perquè la ciutadania es desvincula de les institucions i aquestes es tornen cada vegada més vulnerables davant dels poders fàctics.
Per reforçar la democràcia és necessari recuperar la dignitat de la política. I això no només depèn de les lleis ni dels estatuts dels partits, sinó sobretot del comportament de les persones que la representen. La dignitat de la política és una qüestió de moral pública. Amb aquesta convicció, un grup de persones hem organitzat per dilluns que ve, a les set de la tarda, a l'Auditori de Barcelona, un homenatge al dirigent del PSUCMiguel Núñez,mort fa tres anys. El comportament d'aquest polític durant una vida de lluita de més de 70 anys ens permet destacar sis qualitats que fan de la política una activitat digna.
La primera és el coratge. Ningú neix heroi, i no és desitjable que un país depengui dels herois. Però sí que es necessita coratge. La història deNúñez és una successió de moments de coratge. Coratge en defensa de la República, en la guerra civil, en la resistència, en la clandestinitat. Coratge per defensar les seves conviccions i per fugir del pensament dogmàtic i de l'autosuficiència dels que es consideren portadors de la veritat. Coratge és assumir el risc, resistir quan et volen sotmetre, defensar les idees pròpies fins i tot sabent que no sempre seran ben rebudes i mantenir les conviccions en circumstàncies adverses.
La segona virtut és la responsabilitat. El polític ha de ser coherent i conseqüent, i inspirar confiança en el seu partit i en la societat. No ha d'amagar els seus objectius ni els mitjans triats per assolir-los. Tampoc ha de dissimular les seves conviccions i s'ha d'esforçar per entendre les dels altres.Núñezera respectat per tots i sempre sabia trobar aliats perquè sabia que la responsabilitat és una virtut que s'exerceix davant d'un mateix i davant de tothom.
La tercera qualitat és l'honradesa, un deure de qualsevol ciutadà, una condició per a la convivència i, per als polítics, una condició sine qua non: honradesa respecte als béns materials i els privilegis, i també honradesa intel·lectual, renúncia a utilitzar la calúmnia o la mentida. Una opinió pública sana -i també els partits-- hauria d'excloure de la vida pública els polítics irresponsables i indecents.
La quarta virtut és la capacitat d'entendre la política com a instrument de progrés, d'avanç social i cultural. Núñezconsiderava que la democràcia no era una mera representació, sinó un mitjà per promoure la justícia i per crear llaços solidaris entre els ciutadans. Va ser un polític al servei dels que lluitaven per una societat més justa. La seva pàtria era el món dels treballadors. Va ser comunista per un ideal utòpic i per una acció eficaç a curt termini, i va trencar amb el socialisme soviètic perquè creava una societat sense llibertat ni igualtat. Apreciava els progressos fets amb la democràcia, però no suportava que la democràcia derivés en un conjunt de procediments més aptes per a l'immobilisme que per al canvi.
La cinquena virtut és l'internacionalisme i la defensa de l'autodeterminació dels pobles.Núñezera madrileny, però durant gairebé mig segle, inclosos 16 anys de presó, va lluitar pel dret a l'autodeterminació de Catalunya. Però no era nacionalista de cap país, sinó internacionalista, i la seva pàtria eren els treballadors i els oprimits de tot el món. Se sentia compromès amb tots els pobles i, quan va considerar que no podia fer gaire en la política espanyola, va afavorir l'aproximació entre les forces progressistes d'Amèrica i va fer cooperació pràctica a Centreamèrica i al Carib. L'internacionalisme representa avui la dignitat enfront d'una globalització indecent. I no impedeix, sinó que complementa, l'arrelament i l'adhesió al país al qual un pertany.
L'última qualitat és la defensa de la felicitat. Molts polítics confonen la dignitat que consideren que va vinculada al seu càrrec amb el protocol, la vestimenta tristament formal, la cara seriosa, l'actitud atrafegada, el cotxe oficial i el discurs retòric. ANúñezno li interessava res d'això. El seu discurs era concret, exigent, argumentat, compromès. Es feia entendre per tots i sovint convencia els seus adversaris. I la seva dignitat com a polític s'expressava a través d'una vitalitat infinita, l'afecte fraternal que establia amb els que compartien alguna cosa amb ell, un humor inesgotable i un optimisme sense límits.
La dignitat de la política s'expressa en les persones, no en les institucions. Les institucions són fredes i la política ha de ser càlida, una pràctica quotidiana de relació entre polítics i ciutadans, no un exercici distant ni un privilegi. La política és digna quan els polítics en fan un instrument per fer progressar la societat. Com va ferMiguel Núñez.
Firmen també aquest article Marga Arboix, Pepa Arenós, Isidor Boix, Joan Busquet, Enric Cama, Pere Camps, Carme Cebrián, Joan Coscubiela, M. Àngels Espuny, Merche García Aran, Silvestre Gilaberte, Carme Guinea, Joan-Ramon Laporte, Josep Maria Rodríguez Rovira, Marçal Tarragó, Pau Verrié, Pere Joan Ventura, Eulàlia Vintró i Mònica Ximeno.
