Cantant sota la pluja

Diuen que qui canta els mals espanta. Això és el que faSilvio Berlusconi.Amb la tempesta política i econòmica que fa mesos que cau, no només a Europa sinó a Itàlia en particular,Il Cavaliere, a qui encara fa més temps que el persegueixen els problemes, econòmics i amorosos, es dedica a cantar. Sí, sí. Aquest mes de novembre està més preocupat per la presentació del seu tercer disc que per fer cas aMerkeliSarkozyperquè implementi les reformes necessàries perquè el país que governa no segueixi el camí grec i, de passada, ens arrossegui.True love -Amor de veritat- és el títol del disc. Els crítics que ja l'han sentit el qualifiquen d'elegant i refinada producció amb tocs brasilers, amb referències al dialecte napolità i, fins i tot, una cançó inspirada en el folklore grec. ¡I no és broma! Són cançons gravades mentre estaven vius els problemes amorosos i conjugals que l'han portat a pujar no als escenaris, sinó a l'estrada, per declarar. No deixa de ser paradoxal que canti a l'amor un home que ha traït la seva dona i els seus conciutadans. Al més pur estil deRenato Carossone, Berlusconino ha perdut l'esperit de quan tenia 18 anys en aquella època en què treballava d'animador musical i cantant melòdic en creuers pel Mediterrani. Potser, si no surt de les exigències del G-20 i el president de la República italiana convoca eleccions anticipades perquè un nou Govern es faci càrrec de redreçar el rumb del país, es podria dedicar a cantar. De públic -com de votants-, sempre en tindrà. Com diu un amic meu italià, ¿qui ens assegura que no es torni a presentar i guanyi? A Itàlia, em diu, la majoria creiem que en un país presidit per la corrupció i la màfia preferim que governi el més corrupte i el més mafiós. Encara que es dediqui a cantar sota la pluja.