¿El somriure del triomf?
Rajoy es va sentir alleujat després del debat. Acabava de superar la seva prova de foc.El seu objectiu era resistir. I va resistir.El seu somriure a l¿abandonar el Palau de Congressos era molt significatiu. Expressava relaxació i tranquil·litat. Era el somriure del triomf. Ja no li queden obstacles, només deixar que corri el temps.
El seu somriure no era l¿únic. La resta de membres del seu equip: Ana Mato, González Pons i Jorge Moragas, tenien el mateix, però amb un punt de malícia. Era el dels estrategs que saben que han fet bé la seva feina.Tot, o gairebé tot, va sortir com havien planejat.
Notícies relacionadesL¿arribada deRajoy a la seu del partit també formava part de l¿espectacle. Al PPho sabien a la perfecció. A les televisions es va veure la imatge en directe deRajoy avassallat per fans que l¿aclamaven com a una estrella de futbol. El somriure se li mantenia a la cara. Un tenia la sensació d¿estar veient un campió olímpic arribant al seu poble després de guanyar una medalla.Interioritzemèxit, victòria i triomf.
Aquesta imatge de RajoyLes valoracions dels debats des de les seus dels partits són una bufonada considerable. Zero autocrítica i sempre vencedors.Una mica de sensatesa aniria molt bé per acompanyar el somriure del triomf.
