El torn
Victòria pírrica de la telerealitat
La noriaha perdut la meitat dels seus anunciants per l'emissió de l'entrevista aRosalía García, mare delCuco, imputat en l'assassinat deMarta del Castillo.No obstant, la victòria de les xarxes socials davant la totpoderosa màquina d'encantar pot ser un miratge.
No és la primera vegada que les marques es desvinculen d'un espectacle polèmic, però ¿per quant de temps? Va passar amb la primera emissió deGran Hermano,encara que més tard els índexs d'audiència van convertir el programa en un llaminer reclam al qual van sucumbir els anunciants. Haurem guanyat quan les marques que van abandonarLa noria financin documentals d'investigació i patrocinin la televisió de qualitat.
Com a mostra per a una classe de gestióon linede la reputació de marques no dic que aquesta experiència no tingui validesa, però com a exemple de mobilització contra la teleporqueria ha estat un fracàs. L'entrevista va tenir una audiència d'1.938.000 espectadors, el programa més vist sense discussió. Tampoc els col·laboradors més crítics del programa van abandonar el plató.
Jordi Gonzálezs'oblida, quan intenta justificar l'emissió pel dret de donar veu a qui tingui alguna cosa per expressar, que els 10.000 euros del tracte (xavalla per a la cadena) transmeten un missatge pervers: el delinqüent i el seu entorn es lucren gràcies al fet que s'ha comès un delicte. Se'ls prima.
Fets com aquest justifiquen més que mai la denúncia de la directora de TV-3,Mònica Terribas,als nostres polítics, reticents en els seus discursos a parlar sobre els continguts de la televisió, del que volen veure i no tant de retallar.
NiRubalcabaniRajoy no van dedicar ni un minut del seu macrodebat a definir la seva proposta de televisió pública, quan avui l'espasa de Dàmocles de la privatització no és ciència-ficció.
