Arenes movedisses

Poca broma amb el Palma Arena i amb les conseqüències de les diligències que instrueix el jutgeCastro Aragón. Estem parlant, per descomptat, de presumpcions, i no pas de fets provats, i és evident que caldrà arribar a una decisió ferma per pensar que el gendre dels reis d'Espanya, que encara no està imputat, va tenir participació en el desviament de fons i en l'entramat societari -faig servir expressions judicials- que van permetre als individus implicats en l'Instituto Nóos d'apoderar-se d'uns diners públics que no els corresponien, per dir-ho amb delicadesa. Cal anar amb cura, però també cal lloar la iniciativa persistent del jutge (coneguda amb detall gràcies a l'exclusiva d'EL PERIODICO) en un assumpte que, si es confirma la implicació d'Urdangarín, esdevindrà un sever advertiment a la més alta magistratura de l'Estat. Aquests són els privilegis i els beneficis d'una societat democràtica i és així com hem d'entendre l'evolució del cas. Els rumors que fa temps que circulen per l'illa parlen de contactes d'alt nivell i de sospites poc o molt fonamentades que giren a l'entorn de l'enorme frau que va significar el velòdrom que no ho ha estat mai i les activitats que s'hi ha dut a terme. No s'hi fan competicions ciclistes, però hi pot haver sorolloses sortides de pista. «Del rey abajo, ninguno», deia el drama deRojas Zorrilla. Era al segle XVII. Ara som al XXI.