No hi ha mus basc

La partida a quatre en què s'ha convertit la política basca no és apta per a ànims poc temperats. L'últim repartiment de cartes sortit de les eleccions generals ha deixat els jugadors d'aquest mus més preocupats per identificar si tenen company a la taula que per jugar les seves pròpies cartes. De moment, l'últim any

-16 mesos, si som rigorosos- de legislatura basca arrenca amb una paradoxa que no és tal: els partits que semblen haver tret més bones cartes de l'últim repartiment -Amaiur i el PNB- són els que estan demanant mus. Volen un altre repartiment en forma d'eleccions autonòmiques anticipades. La ronda ja l'ha tallat el PSE, que, per escàs joc que tingui actualment a les seves mans, necessita temps per recompondre files abans de deixar anar el rei que encara li queda: el Govern basc. No es pot permetre avui unes eleccions anticipades que podrien fer anar en orris no només aquest Govern socialista sinó, potser, les seves pròpies possibilitats en la política nacional espanyola.

Patxi Lópezha començat per assegurar-se que segueix tenint un company de partida a l'altre costat de la taula. La resposta deBasagoitiha estat satisfactòria, perquè no entra en els plans del PP basc deixar de donar suport a un Govern que no l'ha desgastat fins ara. Tampoc li ha permès créixer electoralment, però, al cap i a la fi, no ho ha fet en suport social el PP deRajoymalgrat el tsunami blau que inundarà les cambres legislatives els pròxims quatre anys. En vots, el PP basc repeteix suport, com pràcticament ho fa el germà gran. Al costat es troba a Euskadi un PSE en què s'ha reproduït la desfeta general, més per incompareixença que no pas per KO. Incompareixença de la base social d'esquerres o decantació cap al càstig, però no per canvi de bàndol cap aRajoy, com tampoc n'hi ha hagut cap als deBasagoiti.

Així i tot, el problema principal d'aquesta parella de joc a Euskadi és que, d'ara endavant,Patxi Lópezno tindrà gaire clar si és el destinatari dels senyals deBasagoiti. Els desacords en assumptes centrals de la gestió basca comencen a prendre cos i el PP ha trobat una via d'entesa amb el PNB en matèria fiscal i mutu suport pressupostari. El pacte entre tots dos partits a Biscaia i Àlaba deixa el Govern basc escorat cap a la trobada amb l'esquerraabertzale en matèria fiscal a la Diputació de Guipúscoa. El PSE encara no ha decidit si passar d'aquest envit o augmentar-lo alineant-se amb la desharmonització fiscal que proposa Bildu. Per fer-ho aquesta necessita els vots socialistes a les Juntes Generals.

A l'altre costat, la parellaabertzale no disfruta de més cohesió. Els resultats d'Amaiur a les generals li permeten mostrar-se condescendent i rescatar el discurs de la unitat a Madrid mentre topa a les institucions basques amb el PNB pel model de país des del punt de vista fiscal, administratiu i de descentralització. El PNB té pendent interpretar si l'oferiment que avui rep d'Amaiur per unificar l'acció sobiranista al Congrés té algun recorregut. De moment, la desconfiança predomina, perquè no s'ensenyen les cartes pròpies a qui fins avui mateix havia plantejat la partida com un desafiament permanent al lideratge nacionalista del PNB. I Amaiur va basar la seva campanya a oferir-se com l'única força sobiranista que defensaria el dret de decisió al Congrés.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És significatiu en aquest canvi d'estratègia el paper de Navarra. El territori foral va veure en el passat minvar la significació del PNB fins gairebé fer-la testimonial. L'experiència de Nafarroa Bai, en la qual va participar sempre el nacionalisme històric, no va ser mai apuntada en l'haver delsjeltzalessinó en el de l'escissió valenta que al seu dia va ser Aralar per a l'esquerraabertzale i com l'última espurna de vida d'Eusko Alkartasuna en els pitjors moments. La irrupció de l'esquerraabertzale va provocar la sortida d'EA, primer a través de Bildu i d'Aralar, i després a Amaiur. No obstant, el moviment cívic de tipuseuskaldun que va néixer i va créixer a Nafarroa Bai no s'ha diluït deixant una carcassa buida. En poc més de 6.000 vots s'ha quedat l'avantatge d'Amaiur sobre una experiència contra tota lògica, Geroa Bai, construïda al voltant d'Uxue Barkos, amb l'únic suport del PNB i un col·lectiu social independent navarrista òbviament esqueixat d'EA i Aralar. El missatge enviat al lideratge de l'esquerraabertzale tradicional a la coalició sobiranista ha estat clarament contestat.

I en aquesta partida de senyes falses, en què sembla haver-hi més reis que els de la baralla, aPatxi Lópezli fan pocs favors aquells que ara el miren com un dels pocs líders socialistes no cremats en el dur final del zapaterisme. En el seu entorn descarten un eventual salt a la política espanyola abans de finalitzar la legislatura basca. Però no neguen que en el futur podria i potser hauria de tenir un paper central dins del PSOE. Són veus que advoquen per un lideratge de transició que surti del pròxim congrés ordinari i un paper principal, però sense públic desgast per allehendakari fins que el 2013 recompongui la taula de joc a Euskadi i es vegi on queda cadascú. Fins aquell moment, li queda no donar mus malgrat les peticionsabertzales i confiar que el PP no comparteixi gaires cartes amb la resta de jugadors. Periodista.