Si el J.R. aixequés el cap

Fa uns mesos que tenim una polèmica encesa a causa dels mitjans de comunicació públics. La crisi econòmica ha complicat un debat que ja era difícil per si sol. Poso damunt la taula dues reflexions que he utilitzat sovint els darrers anys:

1. Un dels grans encerts dels governsPujolva ser precisament la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Veure el J.R. parlant en català va fer més per la normalització del català que algunes de les campanyes institucionals que es van fer al llarg dels anys. Calia entrar a la llar de molts catalans que no tenien l'univers Catalunya com a propi. I TV-3 feia aquesta funció. També ho va fer Catalunya Ràdio.

L'aposta guanyadora deJosep Cuníprimer, iAntoni Bassasdesprés normalitzava la ràdio en català als matins, la posava al nivell de les grans cadenes. I el mateix podríem dir dels informatius, dels esports, de l'entreteniment, etc. A més, TV-3 mai ha competit amb Euskal Telebista, Canal Sur o Canal 9. TV-3 competeix amb TVE i amb Antena 3, Tele 5, Canal +, i es posa al nivell de les grans televisions europees públiques, per model, per producció i per audiències. A la Gran Bretanya es diu BBC; a Itàlia, RAI; a França, TF1; a Catalunya podeu dir-li TV-3. I Catalunya Ràdio igual. Amb qui competia era amb la SER o la COPE per guanyar audiències, per arribar al màxim nombre possible de llars catalanes. En aquest context històric es justifica l'aposta pels mitjans públics de qualitat i nacionals. Els mitjans públics catalans també són un fet diferencial.

TV-3 i Catalunya Ràdio són indispensables per entendre la Catalunya del futur. En la societat de la informació i el coneixement, hi ha valors que creixen, hi ha factors que són més importants que abans, hi ha elements que abans tenien una repercussió ínfima en l'economia, i ara la fan ballar com volen. Doncs bé, un sistema propi de mitjans de comunicació públics, que vetlli per la llengua del país, que treballi per la qualitat de la televisió i la ràdio, que vertebri la indústria audiovisual del país és qüestió de supervivència. Negar-ho, ni que sigui amb arguments economicistes, és negar l'essència de la nació. I puc entendre que determinats partits que no accepten que Catalunya és una nació facin la guerra per terra, mar i aire contra els mitjans de la Corporació. No ho comparteixo en absolut, i amb el govern que hi haurà a Espanya, i els suports que té l'actual govern de Catalunya al Parlament, a les Diputacions, a ajuntaments molt importants d'aquest país, confesso la meva por.

2. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no és el Parlament de Catalunya, i el govern de Catalunya no és el consell de govern de la CCMA. Aquesta afirmació és tan elemental que sembla absurda. Cadascú ha de fer el seu paper, i aquest paper està definit a la Llei. El Govern pot negociar amb la Corporació el contracte programa, els ingressos que depenen del Govern, i altres aspectes, però el Govern no pot dir si s'han de tancar canals, ni com s'ha d'aplicar la reducció de pressupost. El Govern pot condicionar els ingressos, és veritat. Però altres decisions s'han de prendre on toca, i on toca és al consell de la CCMA. És clar, però, que si el consell de la CCMA funciona com una rèplica del Parlament, amb les quotes corresponents i vetllant pels interessos del partit al qual es representa, perquè en teoria cap conseller hauria de representar cap partit, doncs estem fent un mal negoci. Tancar avui dos canals significa tancar un múltiplex, i per tant la reciprocitat amb el País Valencià i les Illes serà una quimera i un autèntic desastre. Que TV-3 es vegi al País Valencià o a les Illes implica augmentar audiències i obrir mercat a la publicitat en aquests territoris. Visió de país, però també visió comercial.

Tancar el canal HD és no entendre res de res, entre altres coses perquè la inversió per fer emissions d'alta qualitat ja està feta, i perquè d'aquí dos anys tota la televisió serà en HD. Tot va molt ràpidament en aquest món. I avui hem d'estar pensant en el que farem demà passat i executant el que passarà demà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És obvi que la CCMA no pot quedar al marge de les mesures d'austeritat que afecten l'Administració i el sector públic. Ni la situació econòmica ni la política són favorables. Però una cosa no ens pot fer perdre l'altra. La nació, avui, també passa per TV-3 i Catalunya Ràdio. Debilitar-les és el pitjor favor que podem fer a la llengua catalana i a la cohesió del país. ¿O és que el nostre model és Tele 5 o la COPE?. Segur que cal millorar moltes coses a la CCMA. Segur que cal prendre mesures dràstiques i que seran dures. Però posar en risc l'equilibri que s'ha anat aconseguint en els darrers anys quan sembla que encara hi ha solucions, és un autèntic drama. Personalment em sembla perfecte que hi hagi una alternativa privada i potent al país. És més, crec que es indispensable. La millor defensa que podem fer del català avui és que formi part de la normalitat audiovisual de la societat del segle XXI. Ho sento però m'ho pregunto per enèsima vegada, ¿per què és tan difícil fer determinats debats al nostre país, amb tranquil·litat, serenor i generositat?. ¡L'espai català de comunicació bé s'ho val!

Expresident del Parlament