Setmana decisiva per al PSC

Aquesta hauria de ser una setmana de decisions col·lectives importants per al PSC, tant per al futur immediat com per als anys que vindran. Aquest divendres arrenca un congrés clau per fer visible un canvi estratègic inajornable. Per començar, un partit que fa tres anys semblava hegemònic (miratges del poder!) i que avui va amb una mà al davant i una altra al darrere, ha d'assumir la gravetat de la seva situació i reaccionar. Reconèixer els errors és essencial per poder esmenar-los algun dia. També ho és identificar els que en tenen la responsabilitat; i que l'assumeixin. Si no es fa així, la magnitud de la tragèdia no para de créixer. I, com deia dissabte un articulista intempestiu, «l'enfonsament es magnifica quan no hi ha ningú que assumeixi la derrota i cada responsable es treu les puces de sobre». L'executiva actual del PSC hauria d'haver dimitit en bloc, després de les eleccions al Parlament de fa un any, assumint col·lectivament una derrota clamorosa després de set anys al Govern. Només ho va fer el primer secretari i candidat. Després s'han acumulat dues derrotes més, sempre fent cert el pitjor dels pronòstics.

Com una metàfora del que ha passat a la societat, els socialistes catalans han viscut uns anys per damunt de les seves possibilitats reals, dins d'una bombolla sobredimensionada de poder (amb alguns especuladors fent l'agost). Ara els ha esclatat i sembla que hagin passat del tot al no-res. Ni allò ni això no s'ajusta a la realitat. I són ells mateixos que s'han de rescatar. El joc de contrapesos polítics de Catalunya requereix (encara que no només) una força socialdemòcrata que aspiri a governar, i que s'erigeixi, a ulls de la ciutadania, en alternativa. Però no de poder sinó de model de societat i nacional. Aquesta setmana és decisiva per començar a visualitzar si aquesta opció existirà o no el 2014.