Viure sense crèdit

En els últims mesos s'ha fet habitual trobar notícies sobre petites empreses que es proposen fer ampliacions de capital, o que ja les estan tramitant, per quantitats molt modestes en comparació amb les xifres que normalment es fan anar al parlar d'aquests assumptes: totes per sota de 500.000 euros. Els mitjans es fan ressò d'aquestes operacions no per la seva quantia, evidentment, sinó per alguna de les característiques de la companyia protagonista, bé sigui l'originalitat del producte, el perfil dels empresaris, etcètera.

Fa encara no un any aquest tipus de moviments no haurien merescut cap atenció dels diaris, encara que el projecte empresarial fos igual d'interessant. La diferència és que, llavors, el més normal era que quan un emprenedor necessitava un volum de capital d'aquesta quantitat recorria a una pòlissa de crèdit normal i corrent o, com a molt, a un inversor particular -business angels-si el que es duia entre mans era innovador i la mateixa empresa també era de creació recent. En conseqüència, no necessitava donar a conèixer l'operació.

Aquest canvi en el sistema de finançament empresarial suposa una evolució molt profunda per a aquest país, on les fórmules més tradicionals per dotar-se de recursos eren qualsevol, menys les que passaven per ensenyar els comptes a estranys. El món anglosaxó sempre ha estat més obert en aquest terreny, cosa que sens dubte ha contribuït a donar volum a les seves empreses.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però si aquí les coses ja no són com eren no és per un canvi de mentalitat, sinó perquè la banca restringeix el crèdit de tal manera que tant empresaris com particulars han començat a interioritzar la nova situació com una cosa normal a la qual hem d'acostumar-nos-hi. Quan se li pregunta a un petit empresari, admet que efectivament ha de treballar com es feia als anys 50 o 60, sense comptar massa amb el banc: tens tant, val tant. És tornar enrere. No hi ha crèdit, i si el trobes és a un preu impossible.

Són els primers símptomes d'un procés de desbancarització que tindrà conseqüències, també per a les entitats financeres. La crisi dels anys 90 va provocar una cosa semblant al Japó, que s'ha passat 20 anys amb l'economia estancada, entre altres coses perquè la gent va deixar de finançar-se a través dels bancs, cosa que va alentir el creixement del país i va tenir efectes molt nocius en el sistema financer.